Investigació

Vinyeta de Raül Valls publicada al Periòdic d’Andorra durant la campanya electoral.

LA BONA COMUNICACIÓ POT MILLORAR LES INSTITUCIONS

La comunicació política en les actuals campanyes electorals respon a la suma de la propaganda política històrica més un conjunt de tècniques extrapolades del màrqueting comercial, que es van incorporar a la pràctica electoral durant la segona meitat del segle passat.

Així va néixer el màrqueting polític que, malgrat moltes exageracions errònies i alguns fracassos històrics deguts a la seva dolenta utilització, s’ha convertit en un instrument eficaç perquè partits i candidats puguin no sols fer arribar amb força els seus missatges als electors, sinó també utilitzar la comunicació política i institucional com a instrument de millora del govern des de les institucions públiques. Tècniques com la investigació demoscòpica, la segmentació de públics, la construcció de la imatge i l’elaboració de discursos o conceptes, com ara la campanya permanent, o la recerca d’interacció amb ciutadans, ha permès enriquir la relació i el diàleg constant entre els tres grans actors de la comunicació política actual: partits, mitjans de comunicació i opinió pública.

Contemplada des de l’òptica política, Andorra constitueix una realitat amb marcada especificitat. La població no arriba als cent mil habitants. Tanmateix, la independència política li dóna dret a seure als bancs de l’ONU, juntament amb les grans potències mundials. Aquesta especificitat i aquest contrast es traslladen també al camp de la comunicació electoral. Les eleccions al Consell General han d’abordar-se com les eleccions generals dels grans països ja que, en aquestes, es decideix el futur d’una nació independent. I això es nota als debats, que abasten des de qüestions de política fiscal a d’altres sobre les relacions internacionals. Però a l’hora s’equivocaria qui no les enfoqués amb les tècniques amb què afrontem les eleccions locals ja que, donada la mida del cos electoral, les decisions més efectives seran molt semblants a les que apliquem en les eleccions de petites ciutats.

El treball de Lorena Tortosa que avui tinc la satisfacció de prologar recull molt bé aquest joc de coordenades entre les quals es mou la comunicació política a Andorra. Es tracta d’una molt bona investigació pels qui desitgin conèixer com es van desenvolupar les eleccions generals anticipades d’Andorra el 2011. També és una sòlida referència per constatar el nivell de solvència de la comunicació política que es practica a Andorra a l’actualitat, així com un full de ruta per a líders, partits i coalicions si volen millorar les seves estratègies a les campanyes. Estic convençut que la bona comunicació pot millorar partits, governs i institucions.

Penso també que aquest treball és una aportació important per als qui veuen necessari que Andorra camini cap a l’aprofundiment de la qualitat democràtica i cap a una millora de la seva arquitectura constitucional. Les reflexions que recull el present text se sumen a les recomanacions que el 2011 va presentar l’Organització de Seguretat i Cooperació a Europa on s’assenyalaven sobretot desigualtats entre parròquies a l’hora d’aspirar a un escó, així com l’excessivament petit percentatge de votants respecte a la població oficial.

Estem davant d’un text que, sense deixar d’alinear-se de forma estricta amb els estudis i anàlisis tècniques sobre comunicació política, pot servir d’aliat per a tots els que aspiren a un sistema plural i just per a Andorra, en el qual deixin de tenir espai algunes restes de caire oligàrquic que es van filtrar entre els arquitectes del nou constitucionalisme andorrà.

Per a mi, és també una satisfacció constatar que “Principat d’Andorra, del porta a porta al 2.0” correspon a un treball final del Màster en Gestió de la Comunicació política i electoral. Es tracta d’un curs de postgrau online que dirigeixo des de fa onze anys a la Universitat Autònoma de Barcelona. La qualitat del treball de Lorena em porta a recomanar-lo a totes aquelles persones interesades per les qüestions andorranes i per la projecció internacional d’aquest magnífic país. La seva lectura també serà d’utilitat per als polítics i experts en comunicació estratègica.

Barcelona, 2 d’abril de 2012.

Pere-Oriol Costa Badia

Catedràtic de periodisme i ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Ciències Polítiques i autor de diverses obres de referència.

Descarrega el treball complet (en pdf).

Compra el llibre sota demanda.

Anuncios