ApC_Estratègia política a les llistes

ApC va decidir jugar totes les seves bases a la llista nacional conscient de la dificultat d’aconseguir Consellers a les parròquies donat que disposava d’una de les estructures polítiques més modestes i que més baixes havia patit a nivell local. Centrant els seus esforços en la circumscripció nacional, doncs, pretenia “mantenir el mateix número de Consellers” que havia assolit el 2009, segons reconeix Anna Massa. ApC havia perdut el suport de la majoria d’agrupacions locals que van concórrer amb la coalició el 2009 (a Ordino, Escaldes, Sant Julià i Encamp), per tant, arribava molt afeblida territorialment a la cita electoral. Especialment traumàtic va ser l’abandó d’Unió Parroquial, la seva principal àncora territorial que a manca d’un mes per a les eleccions es va integrar a les files de DA (de fet, l’aleshores Conseller d’ApC Carles Ensenyat va liderar el cartell de DA a Encamp). Nomen va tenir l’oportunitat de fer-ho també però finalment va decidir concórrer en solitari i recórrer el seu propi camí buscant un espai polític al marge de les altres candidatures. A la llista nacional va apostar per la continuïtat dels número u i dos, Eusebi Nomen i Josep Maria Bringué, però va renovar la resta dels seus components incorporant com a número tres a Peggy Cerqueda que, a més, es va encarregar de dirigir la campanya.

Anàlisi d’imatge d’Eusebi Nomen Ι Història d’Andorra pel Canvi

Tornar a “L’anada a menys” campanya d’ApC (→)