ApC_Discurs, propostes electorals i línies de crítica al rival

ApC va centrar el seu discurs en el manteniment de les excepcionalitats econòmiques i fiscals d’Andorra envers l’apropament europeista representat per PS i DA, i en la por als canvis proposats per les dues candidatures (l’amenaça del nou model fiscal, l’amenaça d’una assimilació amb la UE…). Nomen va emprar una variant de la tècnica propagandística de l’enemic únic (J.M. Domenach) ja que ell lluitava contra socialdemòcrates i contra demòcrates, als quals simplificant i desfigurant va tractar de ficar al mateix sac. La seva propaganda va ser de tipus blanc i gairebé sempre d’agitació, intentant remoure consciències i incitar als votants a posicionar-se. Els temes plantejats durant la campanya van mantenir una clara continuïtat amb la línia d’oposició exercida per Eusebi Nomen durant la legislatura anterior, denunciant la ineficiència del sistema i realizant propostes concretes per tal de reactivar l’economia a través d’un programa electoral que es va donar a conèixer per fascicles a la premsa escrita. Aquest va incloure 12 lliuraments que aportaven solucions als problemes plantejats en sobirania, fiscalitat, valor econòmic, model energètic, suport a pimes, professionalitat de l’administració i transparència, etc. Amb un discurs exclusivament econòmic i excessivament tècnic pel votant mitjà (no així pel seu target potencial), els candidats d’ApC van desplegar arguments i propostes al voltant de tres grans assumptes electorals. En primer lloc, tolerància zero amb la corrupció proposant una finestra única anticorrupció mentre “es donava ales a les pimes eliminant la competència deslleial derivada del tràfic d’influències”, recorda Anna Massa. En segon lloc, l’encaix amb la UE “des del reconeixement de la sobirania andorrana”, rebutjant en reiterades ocasions la signatura de l’acord monetari amb Europa “a canvi de res”. Per últim, la necessitat d’un pla d’infraestructures públic-privat que generi riquesa, tractant l’aigua i l’energia com a dos elements estratègics prioritaris a explotar.

Eusebi Nomen va mantenir el seu propi ritme de campanya independentment de les qüestions que es creuaven entre la resta de rivals. Va coincidir amb els altres candidats als debats nacionals, però no va entrar en les seves polèmiques sinó que va aconseguir mantenir-se’n al marge oferint un missatge alternatiu. Així, va articular una implacable línia de crítica a PS i DA basada en la confrontació dels seus programes i propostes, tot tractant de desmarcar-se d’ells permanentment. A més, no va prendre cap partit en algunes pica-baralles que es van generar públicament durant la campanya, com la del temps que ATV va dedicar al PS durant la precampanya en comparació amb la resta de candidatures o la polèmica sobre els possibles retalls a funcionaris i serveis públics que durant uns dies va entretenir PS, DA i VA. Fidel al seu estil parlamentari demolidor i a la seva intenció de trencar possibles majories absolutes, Nomen va continuar sacsejant la seva mordacitat i en campanya va mantenir una dura crítica contra tots els seus rivals, especialment contra el PS, denunciant que “dominen com ningú l’art del populisme barat, que es mouen per interessos personals, amb una evident falta de capacitat tècnica per trobar solucions als problemes d’Andorra”. També va criticar la “visió a curt termini” dels altres candidats, “es preocupen del que faran durant els quatre anys que estaran al poder, del que passi després que s’ocupin els que arribin darrere” afirmava Nomen reiteradament.

Pel que fa a challenger, Nomen va adoptar una estratègia basada en l’ofensiva i l’atac a l’incumbent Bartumeu. En canvi, a la vista dels resultats electorals, sembla que no va incidir suficientment en la necessitat de votar a ApC per evitar una majoria absoluta de l’altre challenger, Antoni Martí. Per defensar-se de les acusacions que el situaven com a responsable del bloqueig polític del país, Nomen va titllar Bartumeu de dèspota i va recordar que “amb tres consellers no es bloqueja res, calen 14 i ApC només en tenia tres.” “A més –continua Anna Massa– tothom va poder veure que és impossible arribar a pactes amb Jaume Bartumeu, vam arribar a un acord per investir-lo cap de Govern i una vegada fet, es va oblidar de l’acord”.

Anàlisi d’imatge d’Eusebi Nomen Ι Història d’Andorra pel Canvi

Tornar a “L’anada a menys” campanya d’ApC (→)