Conseqüències pràctiques per a la comunicació electoral (I)

El sistema polític i electoral que opera a Andorra comporta una sèrie de condicionants que els responsables de campanya de totes les candidatures han de considerar abans de tancar el disseny de la seva estratègia i el seu pla d’acció electoral. El marc legal imposa unes regles de joc que, en uns casos, suposarà limitar certes aspiracions i, en altres, ampliar-les o consolidar-les.

»CAMPANYA PER A TOTS ENCARA QUE NOMÉS ALGUNS PUGUIN VOTAR

L’exclusió dels immigrants, que representen el 61’2% de la població, de la vida política i la presa de decisions públiques marca molts aspectes de qualsevol campanya: els temes a tractar durant la contesa, l’enfocament dels problemes socials que pateixen tots, les propostes i mesures que els afecten encara que no les votin, el debat sobre la fiscalitat que tots suporten, les estratègies comunicatives dirigides a sectors poblacionals, etc. Alguns candidats s’han adonat que despertar simpatia entre la societat immigrant pot reportar enormes beneficis d’imatge, ja que encara que només voti el 25’70% de la població total, tota ella és generadora d’opinió. El posicionament de cada candidatura davant els residents d’origen estranger marcarà la tendència política, o provocarà gestos per intentar guanyar-se els residents o distanciar-se’n.

»CAMPANYA INTERNACIONAL DE PRESTIGI I PER EVITAR FUGA DE CERVELLS

L’abundància d’andorrans que resideixen fora del país per motius acadèmics i algunes raons estratègiques (com avançar-se a la campanya oficial esquivant la prohibició de demanar explícitament el vot en sortir de la frontera) aboquen a la internacionalització de la precampanya electoral. Tots els partits intenten presentar les seves propostes en fòrums d’especial rellevància, envoltats d’empresaris locals que els prestigiïn i donin suport, perquè es parli d’ells en els mitjans andorrans mentre mantenen el contacte umbilical amb els estudiants que passen llargues temporades fora del país.

»EL CANDIDAT NACIONALITZAT, ENTRE L’ EMPATIA I EL REBUIG

Ser un candidat nacionalitzat seria un plus molt atractiu per a un important segment de votants, els fills d’immigrants nascuts al país amb dret al vot que els seus pares no han pogut gaudir. Poden sentir-se més identificats amb aquest tipus de candidat pel seu origen que per les seves idees i propostes, de manera que podria convertir-se en un assumpte a explotar comunicativament. Per contra, els sectors més tradicionals de la població, provinents de les famílies de més nissaga al país podrien sentir cert rebuig cap als candidats nacionalitzats.

»L’ EMPENTA PARROQUIAL ARROSSEGA EL VOT NACIONAL

El sistema electoral determina que la victòria s’aconsegueixi sumant els vuit consellers de quatre circumscripcions territorials. Aquesta és la xifra màgica que obre les portes del Govern, excepte si es produeix una estranya combinació de resultats que porti a un empat a 14. La pràctica diu que és molt difícil guanyar en quatre de les set parròquies i quedar-se dos consellers generals per sota en la circumscripció nacional.

»CONCRECIÓ D’ESTRATÈGIA TERRITORIAL / NACIONAL I OPTIMITZACIÓ D’ESFORÇOS

El sistema mixt per a l’elecció dels consellers generals –majoritari a les circumscripcions territorials i proporcional en la nacional– obliga a una doble velocitat. Per als partits petits serà més difícil plantejar batalla en les circumscripcions territorials, a no ser que estiguin fortament arrelats a la població, la qual cosa comporta una important acció de campanya permanent de proximitat. Necessiten una potent estructura, que apel·li constantment a l’origen i l’especificitat dels problemes, per aconseguir més vots que les candidatures de partits nacionals consolidats. Si no disposen d’aquesta xarxa, tenen més opcions d’obtenir algun representant a la circumscripció nacional, ja que se sumen proporcionalment els vots emesos a tot el país.

»ACCIONS LOCALITZADES I CANDIDATS ARRELATS AL TERRITORI

 Al contrari, els partits amb estructura nacional no poden oblidar la seva especificitat i han de presentar els candidats més adequats per a cada parròquia, preferiblement nascuts o lligats a aquesta, compromesos amb la població i ben relacionats –també compta l’estructura familiar–amb la major part dels veïns i empresaris. A causa de la volatilitat inicial de les sigles dels partits, durant els primers comicis constitucionals al Principat es votava pensant més en la persona, i no tenia tanta rellevància el component ideològic o partidista tan característic dels estats veïns amb sistemes de partits plenament consolidats. A Andorra s’ha procurat fins ara un perfil molt concret en els candidats que es presenten per la circumscripció parroquial, per tal de garantir una dosi de proximitat amb cada població molt més directa de la que es dóna als estats veïns.

»EQUILIBRI TERRITORIAL I ADEQUACIÓ AL TARGET LOCAL

La mateixa naturalesa del sistema parlamentari obliga a mantenir forts llaços de comunicació directa amb els electors al marge de la campanya. La proximitat és un factor fonamental per a l’estratègia comunicativa. Durant la contesa es requerirà el desenvolupament d’una línia específica en tots els territoris de manera equilibrada, accentuant les accions en aquelles parròquies amb un nombre més gran d’indecisos però sense oblidar les més favorables amb un altre tipus d’accions de manteniment del vot. El candidat nacional ha de prodigar-se per tots els territoris per tal de donar suport als candidats parroquials, que hauran d’aprofitar l’empenta del seu líder.

»COMBINACIÓ ESTRATÈGICA DE PROXIMITAT TERRITORIAL + FORT LIDERATGE NACIONAL

En existir una vinculació directa, en les llistes parroquials, entre l’aspirant i l’elector aquests últims voten el candidat “individual” més que no pas unes sigles de partit. Segons Sodaro, aquesta relació afavoreix la rendició de comptes per part del primer i la implicació per part del segon. A la majoria de països en què l’elecció és directa són els propis candidats els que afronten el cost de la campanya, però en el cas dels aspirants territorials andorrans no és així. Són els partits que representen els que els faciliten suport econòmic durant la campanya, sobretot a mesura que s’ha anat consolidant i enfortint l’estructura de partits sorgida a partir de 1993. D’altra banda, per molt pes que puguin tenir les relacions interpersonals en la decisió del vot, els electors es veuen influenciats per la imatge i les actuacions que el partit al qual pertany el candidat hagi desenvolupat durant el mandat anterior. Es dibuixa, doncs, un moviment de contagi de doble sentit parroquial-nacional.

»BAIXA PROFESSIONALITZACIÓ I COMPETÈNCIA COMUNICATIVA DELS POLÍTICS

A causa de l’escàs nombre de persones que compleixen els dos requisits preferents per ser candidat (nacionalitat andorrana, i arrelament personal i familiar en una zona concreta del país) és realment difícil trobar professionals de la política. Molts candidats de les llistes inicien la seva activitat en el partit uns mesos abans de la convocatòria electoral encara que poden arribar a ser grans actius posteriorment. Aquest inconvenient actua en detriment de les seves opcions reals de resultar elegits, ja que és necessari formar-se mínimament per parlar en públic, pronunciar discursos, realitzar entrevistes als mitjans, cuidar la seva imatge pública, etc.

»FINANÇAMENT PÚBLIC QUE REFORÇA ELS PARTITS CONSOLIDATS I AFEBLEIX LES PETITES CANDIDATURES

Com a resultat de l’estricte marc legal de finançament de les campanyes en pro de la transparència, els partits petits o menys consolidats institucionalment competeixen en la pràctica en inferioritat de condicions. És una situació que també es dóna en els països veïns. En no poder accedir a subvencions públiques prèvies ni avenços del Govern es veuen obligats a finançar les accions comunicatives amb escassos recursos econòmics, la qual cosa repercuteix en la qualitat i la quantitat de les mateixes. En cas d’aconseguir patrocinis privats mai no podrien superar els 6.000 euros per donació, així que seria necessari que captessin un gran nombre de donants. La seva estratègia ha de tenir en compte la limitació de recursos i calcular molt acuradament el marge cost-benefici. Els obliga a considerar millor els esforços econòmics, per exemple, per llogar locals, imprimir cert nombre de cartells, pagar publicitat en mitjans més assequibles o amb més projecció, realitzar activitats de carrer sense cost, comptar o no amb el suport d’assessors de comunicació, organitzar festes per a la població, repartir racions d’escudella, etc. De la mateixa manera, els partits consolidats o amb una representació mitjana poden aprofitar els fons públics i bestretes governamentals per sumar-los als privats i aconseguir més relleu i projecció públics durant la seva campanya electoral.

»TENDÈNCIA CREIXENT AL BIPARTIDISME

Per les seves opcions reals d’accés al parlament i pel sistema de finançament públic, els partits consolidats continuen guanyant espai polític a Andorra mentre que als més petits els resulta cada cop més difícil fer-se un lloc a les institucions públiques del Principat. El propi sistema acaba tendint al bipartidisme, tal i com ja va intuir Jordi Guillamet el 2009 (veure l’apartat L’Andorra en democràcia). Els que parteixen amb pocs recursos es limiten a competir en la circumscripció nacional, ja que no disposen de mitjans ni de candidats suficients per concórrer amb garanties a les parròquies. Això no vol dir que les candidatures amb menys recursos hagin de quedar obligatòriament fora del sistema, sinó que es constata una sinèrgia creixent durant l’etapa constitucional en detriment de les petites agrupacions, que durant els primers anys van gaudir d’una forta presència a la cambra.

»L’AUGMENT DEL VOT JUDICIAL AVANÇA LA PRECAMPANYA I ALTERA ELS TEMPS DE CAMPANYA

El creixent ús del vot anticipat per dipòsit judicial està provocant que cada vegada menys electors esperin al final de la campanya per decidir-se per una candidatura. El percentatge supera ja el 30% del cens electoral, per la qual cosa es fa molt convenient avançar les estratègies de precampanya i arrencar la campanya amb força, planificant les accions de manera que, durant els primers dies, els votants s’hagin format ja l’opinió desitjada sobre la candidatura.

Tornar a “Aproximació al sistema electoral i context polític” (→)

Anuncios