Conseqüències pràctiques per a la comunicació electoral (II)

El context mediàtic a Andorra comporta una sèrie de condicionants que els responsables de campanya de totes les candidatures han de considerar abans de tancar el disseny de la seva estratègia i el seu pla d’acció electoral. L’estructura de la propietat vigent l’abril de 2011 i la legislació sobre propaganda electoral configuren unes regles de joc determinades, el coneixement de les quals resulta de gran utilitat per als emissors polítics.

»CAMPANYA AMB FORTA PRESÈNCIA AL CARRER I RECOLZADA EN ELS MITJANS MÉS CONSULTATS: PREMSA, TV I RÀDIO

Els andorrans prefereixen els mitjans tradicionals per informar-se sobre política i continuen acudint, en primer lloc, als diaris de capçalera i a la televisió pública. Només després, recorren a la ràdio i les edicions digitals dels diaris. Per tant, la campanya ha de tenir en compte aquesta jerarquia i ordre de preferències per distribuir els seus esforços. A més, un important percentatge de la població continua informant-se sobre assumptes polítics a través del boca en boca de familiars, amics i coneguts, així que la comunicació directa personal i a través de líders d’opinió, serà clau.

 »COMUNICACIÓ NACIONAL EN CERCLES DE PROXIMITAT DE TIPUS LOCAL

A causa de les reduïdes dimensions de les plantilles dels mitjans i dels escassos professionals que habitualment cobreixen la informació política, els partits i els seus líders nacionals coneixen i tracten personalment amb tots els periodistes que transmeten els seus missatges. Aquesta situació crea un cercle de comunicació directa de tipus local que garanteix més proximitat i assegura que el missatge que es vol difondre és l’adequat.

»POSSIBILITAT DE FORTA INFLUÈNCIA-PRESSIÓ DELS POLÍTICS EN ELS PERIODISTES

Les relacions personals entre el partit-polític i el periodista-mitjà són determinants per ambdues parts. Els primers busquen la complicitat dels seus afins per emetre els missatges desitjats a cada moment (propostes, crítiques, respostes, exclusives…) i els segons, necessiten les confidències dels primers per diferenciar la seva informació de la resta de mitjans i continuar mantenint una línia editorial adequada al seu target. A la vegada pot suposar més pressió i influència sobre els periodistes, circumstància molt positiva per als emissors polítics que han de  saber treure-li partit.

»POSSIBILITAT DE FORTA INFLUÈNCIA DELS PARTITS EN ELS MITJANS AFINS

Les íntimes relacions entre els membres dels partits i les cúpules empresarials de molts mitjans de comunicació andorrans transcendeixen l’interès econòmic comercial i se situen a un nivell fortament partidista. La simbiosi entre empresari-polític és molt clara per la qual cosa es garanteix una doble via de transmissió exitosa dels missatges desitjats.

»LA PREMSA ESCRITA MARCA LA TENDÈNCIA, LA RÀDIO RECREA EL DEBAT

Els partits busquen una notorietat més gran en els mitjans escrits de pagament (Diari d’Andorra i El Periòdic d’Andorra), conscients que són la referència periodística i que la resta de mitjans se sumarà al seguiment de les seves informacions exclusives. Es garanteixen així majors índexs de notorietat. Les ràdios són tractades com actors importants però secundaris, es cuida especialment la presència en tertúlies on defensar idees enfront a altres partits. La televisió andorrana juga un paper “marginal” en el debat públic i actua com a altaveu preferent dels missatges del govern de torn.

»NECESSÀRIA UNA MÍNIMA PREPARACIÓ DELS CANDIDATS PER A APARICIONS TELEVISADES, ESPECIALMENT EN DEBATS I ENTREVISTES

Malgrat la inexistent competència per la situació de monopoli públic a la televisió andorrana, aquest mitjà continua sent un dels més utilitzats pels ciutadans per informar-se sobre assumptes polítics, així que no ha de descurar-se la seva atenció. Una preparació bàsica dels candidats per a les seves aparicions televisades es fa indispensable. Especialment important és preparar els debats durant la campanya des d’un punt de vista global (imatge, expressió oral i corporal, idees clau, vestuari, etc.). S’han donat casos en què un candidat ha perdut molts punts després d’un error a la televisió, a causa del desconeixement del funcionament bàsic del seu codi de comunicació.

»AGÈNCIA DE NOTÍCIES, IGUALTAT DE TRACTE I DE DIFUSIÓ

L’existència d’una agència de notícies andorranes facilita als partits amb menys recursos la difusió de les seves informacions. Gràcies a l’enviament de notes de premsa o convocatòries d’altre tipus s’asseguren que la cobertura per part de l’agència arribi a totes les redaccions, que podran utilitzar aquesta informació encara que no hagin assistit a l’esdeveniment, una circumstància cada vegada més habitual a causa de les reduïdes dimensions de les plantilles. Els partits grans també volen la seva atenció, ja que els seus criteris de teòrica objectivitat i equanimitat els garanteixen una difusió i tracte més igualitaris. Malgrat la seva vinculació empresarial amb DA és un mitjà preferent per a totes les candidatures, l’únic que en cap circumstància es podria deixar de banda.

»ESCASSA RELLEVÀNCIA DEL PERIODISME DIGITAL I A LES XARXES SOCIALS (CAMÍ A EXPLOTAR PEL SEU GRAN POTENCIAL)

Es detecta un ús incipient dels mitjans digitals però sense explotar-ne plenament les potencialitats. La majoria de diaris i ràdios que disposen d’una pàgina web es limiten a rebotar les informacions publicades a l’edició en paper, o a facilitar l’emissió dels seus programes a través de la xarxa, actualitzant algunes informacions al llarg del dia amb teletips. Alguns programes radiofònics han establert fórmules de participació a través de les xarxes socials i la premsa escrita inclou espais pels comentaris dels lectors. L’única experiència que explora una autèntica participació-constructiva digital del lector als seus continguts és Fòrum AD. Les xarxes socials no s’han explotat seriosament com a mitjà de difusió i mobilització malgrat la forta implantació d’Internet entre la societat andorrana.

»RUTINES INFORMATIVES DETERIORADES PEL RETROCÉS DE MITJANS TÈCNICS I HUMANS

Les reduïdes plantilles dels mitjans nacionals, sobretot després dels acomiadaments generalitzats, són més pròpies dels mitjans locals dels països europeus. A més, els seus recursos tècnics són molt limitats, per la qual cosa les rutines periodístiques bàsiques com la contrastació i verificació de les informacions no sempre es duen a terme correctament a causa de la immediatesa que requereix el periodisme actual. Les cobertures que realitza cada professional es veuen molt limitades si comporten un desplaçament, per la qual cosa es prima el pragmatisme (recepció de notes de premsa i talls de veu dels partits; teletips d’agència; entrevistes telefòniques enlloc de presencials, etc.) per sobre de la reflexió.

»AMPLI MARGE D’ACTUACIÓ PELS GABINETS DE COMUNICACIÓ (PUBLICITY I PUBLICITAT)

Davant la precarietat de mitjans tècnics i de personal en què treballen la majoria de mitjans nacionals, els gabinets de comunicació polítics disposen d’un ampli marge d’actuació. En primer lloc, les seves notes de premsa, talls de veu, col·laboracions en tertúlies, articles d’opinió, etc. ajuden a aquests mitjans a omplir programació i pàgines, per tant, tots els continguts d’aquest tipus que se’ls facilitin seran molt benvinguts. En segon lloc, el contingut que rebin serà tractat amb poc temps per part dels professionals i no se li podrà dedicar gaire temps a contrastar la informació, així que generalment serà més fàcil que difonguin els missatges desitjats pel gabinet (propostes, respostes, crítiques, matisacions, etc.). Si a més, es decideix col·locar publicitat en un determinat mitjà, es garanteix un tracte més que correcte al mateix, a causa de la necessitat econòmica que els oprimeix.

»PROPAGANDA GRATUÏTA A LA TELEVISIÓ (I RÀDIO PÚBLICA) PER A TOTS

La legislació electoral preveu la inclusió de propaganda gratuïta als mitjans públics per a totes les candidatures, independentment de la seva representació parlamentària. Pels partits amb menys recursos obre una finestra importantíssima de difusió del seu missatge, atès que possiblement no podran pagar espais en mitjans privats. Els partits amb més recursos podran inserir anuncis a l’ens públic dins d’una estratègia global de mitjans, amb missatges específics o diferenciats si ho desitgen.

»PUBLICITAT ALS PRIVATS NOMÉS PER A CANDIDATURES AMB RECURSOS

Per contra, només les candidatures amb més pressupost podran permetre’s la inclusió de publicitat electoral en mitjans privats. Els més petits quedaran exclosos d’aquesta possibilitat o hauran de fer-ho destinant menys recursos, per la qual cosa la seva presència serà inferior.

»DEBATS ELECTORALS PER A TOTS EN MITJANS PÚBLICS I PRIVATS PER CONFRONTAR IDEES I VENDRE PROGRAMA

És freqüent que els candidats incloguin entre els seus actes diaris de campanya la participació en debats en ràdios i a la televisió pública. En igualtat de condicions, tenen l’ocasió de presentar les seves propostes i confrontar-les amb les de la resta de candidatures, una oportunitat molt bona pels oradors més hàbils i una autèntica benedicció pels partits petits amb més dificultats per arribar al públic a través d’altres canals.

»VISUALITZACIÓ IGUALITÀRIA DE CARTELLS AL CARRER I AFAVORIMENT DE REUNIONS PÚBLIQUES

El fet que els comuns hagin de cedir gratuïtament i en condicions d’igualtat a totes les candidatures un espai idèntic per tal de col·locar els seus cartells electorals (fora dels quals està prohibit de fer-ho), afavoreix una certa igualació entre els aspirants grans i petits pel que fa a visualització al carrer. A més, tots poden comptar amb la cessió gratuïta de locals parroquials cosa que alleugereix la càrrega econòmica en lloguers, una cosa que beneficia especialment els més petits, ja que els permet realitzar totes les reunions públiques requerides sense necessitat de reparar en aquestes despeses.

Tornar a “Aproximació al sistema electoral i context polític” (→)