DA_Discurs, propostes electorals i línies de crítica al rival

El leitmotiv de la campanya demòcrata girava entorn a una unió dels millors, els més preparats, passant per sobre de diferències ideològiques. Es presentava amb un programa molt similar al del PS però afegint una nova manera de fer les coses, incidint en el tarannà, fugint de la confrontació. Hem detectat un ús intensiu de la tècnica propagandística de la unanimitat i el contagi (J.M. Domenach). L’estratègia consistia a inocular a determinats grups socials de manera efectiva creant la impressió d’unanimitat per procurar un contagi psicològic i emotiu entre la resta de la població. DA va desplegar una classe de propaganda blanca i predominantment d’integració per tal d’atreure a nous adeptes a la causa.

El challenger Antoni Martí partia amb la necessitat de projectar una imatge de capacitat i habilitat per ocupar el càrrec al qual es presentava. En el seu cas, va comptar amb l’avantatjosa possibilitat d’explotar la necessitat nacional de canvi i renovació, cosa que l’eximia de l’obligació de defensar la seva gestió i li permetia, en canvi, plantejar una oferta d’il·lusió i futur. Per complementar aquests arguments havia de demostrar també que estava capacitat per guiar el canvi que proposava. Emprant la tàctica de la simplificació, va presentar les seves credencials com a cònsol Major d’Escaldes i la popular administració que ja havia executat a la parròquia. El discurs, doncs, es va estructurar al voltant de dos moviments: primer, convèncer els electors que el canvi era necessari i després, convèncer-los que Martí (amb el seu equip) era l’agent d’aquell canvi. El candidat demòcrata va ser un challenger que es va rodejar d’una aparença d’incumbent, aconseguint millorar la seva posició a través d’una imatge de poder, d’actitud i perxa presidencial, establint constants contactes amb personalitats públiques de relleu i rodejant-se d’un equip aparentment molt competent.

En consonància amb tot plegat, els eixos temàtics generals de DA van incidir en els punts febles del seu principal contrincant i es van centrar en la reactivació econòmica del país, l’obertura gradual d’Andorra, l’apropament a Europa salvaguardant les màximes especificitats, una gestió transparent i propera al ciutadà i la revisió de les relacions entre el Govern i els Comuns. El seu discurs global destaca per la universalitat, cosa que va resultar de gran eficàcia per convèncer a votants d’una àmplia gamma ideològica. Això li va permetre llançar missatges suficientment genèrics per atreure a uns sense provocar el rebuig dels altres. Aquesta ambigüitat, criticada per alguns líders d’opinió mediàtics, va dur-lo a no realitzar grans promeses electorals. La cap d’informatius de Cadena Pirenaica Noemí Rodríguez, per exemple, considera una deficiència que DA no presentés “propostes concretes” i Iago Andreu tem que pugui tornar-se en la seva contra perquè ha generat “massa expectatives” i serà “impossible satisfer a tothom” durant el seu mandat. Malgrat tot, destaquen dos grans anuncis del programa electoral demòcrata: duplicar el pressupost en turisme durant els dos primers anys de Govern (la qual cosa va obligar la resta de candidats a reaccionar) i l’exempció fiscal per l’obertura de nous comerços (que també van proposar a altres formacions).

Per neutralitzar els envits del rival socialdemòcrata, els estrategues es van emprar a fons en activar tècniques de contrapropaganda, especialment la que recomana evitar haver de fer-la prenent sempre la davantera i donant la impressió que la força és teva. L’equip de Martí va poder dur la iniciativa política en molts assumptes i va aconseguir que la resta anés a remolc d’alguns dels seus missatges. Va obviar les crítiques de l’equip socialdemòcrata i va evitar contestar directament els seus atacs des d’una posició ofensiva. Ho va fer delegant les respostes en altres membres de la candidatura de menor exposició, tot reservant al líder el paper central d’emfatitzar en l’optimisme sobre el futur. Es responia sobre els continguts, mai sobre les persones. Estanislau Sangrà confirma que la campanya no va tenir cap línia crítica amb els adversaris, “es va centrar en les propostes” diu, encara que aclareix que “sí es van contrarrestar les crítiques que van anar arribant des de la resta de partits.” Fins a tres ocasions va denunciar la candidatura demòcrata el “joc brut” del PS en el porta a porta acusant els socialdemòcrates “d’intoxicar” els funcionaris fent-los creure que DA privatitzaria serveis i retallaria funcionaris si guanyava les eleccions. Primer van expressar la queixa a través d’un comunicat escrit on ho negaven, després a través de les declaracions d’alguns candidats de segona fila. Finalment va haver de ser el propi líder, Antoni Martí, qui verbalitzés la “jugada” del PS i reiterés que no tenia intenció de privatitzar cap parapública. Fins i tot va haver de reunir-se amb el COEX i amb l’STA per desmentir en persona el rumor que anaven a ser privatitzats.

Anàlisi d’imatge d’Antoni Martí Ι Història de Demòcrates per Andorra

Tornar a “La demolidora campanya demòcrata” (→)