El Consell General, parlament nacional unicameral

Nova seu del Consell General inaugurada durant la VI legislatura constitucional. És un edifici més ampli i modern que acull l'hemicicle, les dependències de la sindicatura i els grups parlamentaris a més d’altres organismes com el Raonador del ciutadà o l’Agència de protecció de dades.

Nova seu del Consell General inaugurada durant la VI legislatura constitucional. És un edifici més ampli i modern que acull l’hemicicle, les dependències de la sindicatura i els grups parlamentaris a més d’altres organismes com el Raonador del ciutadà o l’Agència de protecció de dades. Fotografia: Carlos Bonastre.

Una de les institucions més antigues d’Andorra és el Consell General, l’òrgan que regeix l’organització política i legislativa de les Valls d’Andorra. Aquest parlament nacional unicameral es compon d’un mínim de 28 consellers generals[1], la meitat dels quals es tria a raó d’un nombre igual per a cadascuna de les set parròquies i l’altra meitat s’elegeix per circumscripció nacional[2]. Així doncs, està format per 28 consellers, 14 d’ells elegits per circumscripció nacional i 14 en representació de les set parròquies que conformen el país, tot expressant la representació “mixta i paritària” de la població[3]. Els consellers poden organitzar-se en grups parlamentaris[4]. El reglament de la cambra [5] preveu tots els seus drets i deures així com l’estatut dels possibles no adscrits.

El seu funcionament i organització queden regulats per la Constitució de 1993 i pel Reglament del mateix any. El Consell General representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’estat i impulsa, i controla, l’acció política del Govern. El seu mandat acaba quatre anys després de l’elecció, o el dia en què es dissol el parlament previst per la Constitució. Les eleccions s’han de celebrar entre els 30 i 42 dies següents a la finalització del mandat dels parlamentaris[6].

Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret per un termini de quatre anys, que és el que dura la legislatura. Tots ells gaudeixen de la mateixa naturalesa representativa, són iguals en drets i deures, i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap classe. El seu vot és personal i indelegable. A més, són irresponsables pels vots i opinions manifestats en l’exercici de les seves funcions. Durant el seu mandat, no poden ser detinguts ni retinguts, excepte en cas de delictes flagrants[7].

L’òrgan rector del Consell General és la Sindicatura. El síndic general és qui presideix el parlament, que com hem indicat és unicameral. Es tria quinze dies després de la proclamació dels resultats electorals durant una sessió constitutiva. També es vota un subsíndic general a més d’altres membres que, segons el reglament, componen la Sindicatura (la mesa). Tots dos poden exercir la seva tasca durant un període màxim de dos mandats consecutius complets[8].

INICIATIVA LEGISLATIVA I APROVACIÓ D’ACORDS

Per adoptar acords vàlidament el Consell General ha d’estar reunit amb l’assistència mínima de la meitat dels consellers. Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la majoria simple dels presents (sense perjudici de les majories especials determinades per la Constitució)[9]. Les lleis qualificades previstes per la Carta Magna requereixen el vot final favorable de la majoria absoluta dels membres, tret d’algunes excepcions[10].

La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern. No obstant això, també poden presentar proposicions de llei, tres comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional[11]. Aprovada una llei pel parlament, el síndic general en donarà compte als dos coprínceps perquè en el termini d’entre 8 i 15 dies la sancionin, promulguin i n’ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA)[12].

APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT

La iniciativa del Projecte de Llei de pressupostos generals correspon exclusivament al Govern, que l’ha de presentar per a l’aprovació parlamentària almenys dos mesos abans que expirin els de l’any en curs[13]. Segons la Constitució, si la Llei de pressupostos no s’aprova abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent (l’1 de gener) es considera automàticament prorrogat el pressupost de l’exercici anterior fins a l’aprovació del nou[14]. Precisament, aquest va ser el motiu pel qual l’executiu socialdemòcrata de Jaume Bartumeu es va veure obligat a convocar eleccions anticipades el febrer de 2011. Davant la impossibilitat de tirar endavant els pressupostos per al 2011 pel bloqueig de l’oposició i després d’haver prorrogat els de 2009, el cap de Govern va haver d’avançar la convocatòria electoral. Va ser la gota que va fer vessar els dos anys d’absoluta ingovernabilitat, com explicarem més endavant.

Tornar a “Aproximació al sistema electoral i context polític” →

NOTES.

[1] Tot i que la Constitució de 1993 preveu fins un màxim de 42 consellers generals, la Llei electoral andorrana (Llei 28/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum) deixa clar que l’actual Consell General es compon de 28 membres elegibles en dues circumscripcions, nacional i parroquial.

[2] Constitució andorrana, article 52, títol IV, capítol I (1993).

[3] Constitució andorrana, article 50, títol IV (1993).

[4] Constitució andorrana, article 56, títol IV, capítol I (1993).

[5] El reglament de la cambra es va ratificar el 3 de setembre de 1993 però no va entrar en vigor fins l’1 de gener de 1994. En anys posteriors s’han anat introduint esmenes i resolucions complementàries a alguns articles davant les noves situacions i realitats que anaven sorgint.

[6] Constitució andorrana, articles 50 i 51, títol IV (1993).

[7] Constitució andorrana, articles 51 i 53, títol IV, capítol I (1993).

[8] Constitució andorrana, article 55, títol IV, capítol I (1993).

[9] Constitució andorrana, article 57, títol IV, capítol I (1993).

[10] Ens referim a la Llei electoral i de referèndum, que és qualificada, i a les que afecten a les competències i transferències als comuns. Aquestes requereixen el vot de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels elegits en la circumscripció nacional (Constitució andorrana, article 57, títol IV, capítol I).

[11] Constitució andorrana, article 58, títol IV, capítol II (1993).

[12] Constitució andorrana, article 63, títol IV, capítol II (1993).

[13] Constitució andorrana, article 61, títol IV, capítol II (1993).

[14] Constitució andorrana, article 61, títol IV, capítol II (1993).

Anuncios