Metodologia

La idea d’aquest estudi neix de la necessitat d’aprofundir en les peculiaritats d’un país escassament estudiat i amb una professionalització incipient de les pràctiques comunicatives en el món de la política. En aquesta investigació el lector trobarà sobretot una anàlisi a consciència del desenvolupament de la campanya electoral anticipada de 2011 presentat amb una estructura idèntica per a les quatre candidatures per tal de facilitar la comparació entre elles. A partir d’aquestes observacions i del contrast entre les mateixes s’extreuen les característiques fonamentals que conformen la idiosincràsia de la comunicació política andorrana, sistematitzant-les per primera vegada i situant-les en el context de l’entorn europeu. Prèviament s’hauran descrit detalladament tots aquells elements que contribueixen a conformar un règim democràtic molt peculiar: sistema polític i electoral, estructura mediàtica, conjuntura internacional, cultura política de la població, característiques socioeconòmiques pròpies, etc. El més interessant i nou d’aquest relat es troba en les aportacions que fem després de cadascun d’aquests apartats intentant esbossar les conseqüències pràctiques per a la comunicació electoral derivades de les lleis i costums que regulen les eleccions generals andorranes.

La dificultat més gran que hem hagut de sortejar és la manca absoluta de bibliografia relacionada amb la comunicació política al país. Aquest és el primer intent de sistematitzar el que podríem anomenar el cas andorrà. Està escrit amb una vocació eminentment pràctico-didàctica encara que recolzat en bases teòriques disseminades per tot l’estudi. No pretenem aportar conclusions dogmàtiques ni tancades, ni tan sols indicar una manera unívoca de com s’han de fer les coses aquí sinó plasmar una realitat que podria ser única al món i ajudar als que en el futur s’incorporin a la ingent tasca de posar en marxa una campanya electoral al Principat. Així mateix pretenem cridar l’atenció sobre la necessitat de professionalitzar decididament la comunicació política dels partits i del Govern durant la campanya permanent, des del punt de vista d’una gestió pública més eficaç en contacte permanent amb els ciutadans.

Per donar una mica més de llum a aquesta tasca hem consultat el criteri dels principals líders d’opinió al país. Així hem entrevistat els representants dels mitjans de comunicació privats que operen a Andorra, a politòlegs, i als directors de campanya i de comunicació de les quatre candidatures que van concórrer a les urnes a l’abril de 2011. Tots ells van viure la contesa electoral en primera línia però des de diferents púlpits. Gràcies a l’aportació dels seus variats punts de vista i reflexions hem enriquit, sens dubte, aquesta investigació. Volem destacar l’esforç de tots els periodistes per objectivar les seves impressions professionals. Crida l’atenció el consens en les opinions d’aquestes persones que, al marge de la cruesa o suavitat amb la que ho expressin, coincideixen en una anàlisi i sensacions molt similars a la resta de mitjans.

No qüestionem en aquestes pàgines els ideals de cap partit, tampoc jutgem el posicionament dels seus líders, simplement descrivim i reflexionem sobre les seves estratègies comunicatives i valorem la seva eficàcia en el context andorrà. La nostra aportació vol ser un punt de partida obert a crítiques constructives que contribueixin a la reflexió necessària sobre les mancances i fortaleses del model andorrà. La comunicació política i electoral al país ha de situar-se al nivell d’una societat democràtica i moderna del segle XXI.

Tornar a Investigació →