PS_Discurs, propostes electorals i línies de crítica al rival

En general el PS va desplegar un tipus de propaganda blanca –excepte quan va intentar intoxicar amb l’assumpte de les privatitzacions si guanyava DA, que pot considerar-se negra o grisa– i d’agitació, per tal d’aconseguir més vots. A les seves intervencions públiques detectem un ús reiterat de diverses tècniques, principalment les de simplificació, exageració, desfiguració i intoxicació (Jean Marie Domenach).

En consonància amb la seva estratègia general i amb la línia de govern que havia mantingut, el PS de Jaume Bartumeu va optar per un discurs de campanya centrat en els temes econòmics i en els grans assumptes diplomàtics de la política internacional, que és la que més èxits li havia reportat durant el seu mandat. Era en aquest terreny on podia jugar amb un avantatge més gran a causa de la seva experiència i alta preparació tot i que aquesta elecció acabaria per presentar-lo davant la ciutadania com un personatge amb preocupacions allunyades del poble, un perjudici que es podia haver compensat amb més accions a peu de carrer i en contacte directe amb els veïns, on s’hagués mostrat més planer, simpàtic i accessible. Així doncs, l’eix central discursiu dels candidats socialdemòcrates va ser la “implementació d’un projecte que persegueix fer una Andorra moderna amb una economia competitiva que faci dels ciutadans una societat amb futur”, explica Alain Mateu.

Pel que fa al programa electoral destaquen tres propostes que mantenien aquesta línia de continuïtat amb el Govern: la reforma tributària (ja iniciada), l’aplicació de polítiques actives d’ocupació i el desenvolupament de la cobertura sanitària universal. El candidat no es trobava en posició de realitzar cap gran promesa i, com destaca Iago Andreu, l’equip de Bartumeu va ser molt més “concret i realista” que dos anys abans. Respecte a les propostes parroquials, es van adaptar específicament a les circumstàncies de cada zona, tot territorialitzant el discurs. A Encamp, un dels enclavaments socialdemòcrates més importants, es va proposar una solució per a un problema històric: l’ocupació de l’antic edifici de Ràdio Andorra i de l’Hotel Rosaleda per destinar-los a projectes culturals o socials. A la Massana, on la lluita va ser molt renyida fins al final, el tema estrella va ser l’Arxiu Nacional. Malgrat tot, els discursos parroquials es van pronunciar en clau nacional a totes les candidatures.

Un eix central del discurs socialdemòcrata va ser l’aposta pels serveis públics. Van llançar missatges en dos sentits, primer amb la insinuació (intoxicació) que DA privatitzaria algunes entitats parapúbliques i serveis, cosa que va acabar obligant l’Antoni Martí a parlar de l’assumpte per negar-ho. I segon, amb la reiteració del manteniment de la titularitat pública, a través de reunions personals amb els treballadors d’aquestes (STA i COEX principalment). Un altre dels pivots temàtics de la campanya socialdemòcrata va girar al voltant del seu principal rival, Antoni Martí, que es va convertir en el que Domenach anomena “l’enemic únic” sent objecte d’una línia específica de crítiques que apel·laven a la por al passat. A través de la simplificació, la desfiguració i l’exageració, van intentar presentar-lo com el candidat del passat que amb la seva política liberal faria retrocedir les conquestes socials que els socialdemòcrates havien implantat. El van anomenar “titella”, van dubtar dels interessos “d’algun lobby” que hi havia al darrere de DA i no van parar de relacionar-lo amb el pretèrit polític de la “dreta més rància i conservadora” del país. També van tractar de cridar l’atenció sobre el to genèric del discurs de la coalició rival i sobre la seva manca de propostes originals. Per difondre aquests atacs van emprar la tècnica de l’orquestració, repetint-los en un to in crescendo durant tota la campanya. Tanmateix, aquests missatges no van ser eficaços, ja que no van repercutir en efectes negatius per al candidat demòcrata, que va saber ignorar les crítiques i construir una imatge popular i assossegada que desactivava els sovint furibunds atacs socialdemòcrates. Bartumeu també va caure en la confrontació amb ApC i Verds d’Andorra, una situació que agreujava la imatge de crispació que havia afartat els ciutadans.

L’incumbent Jaume Bartumeu comptava amb l’avantatge d’un control de l’agenda pública més gran i en conseqüència, d’una menor dependència d’un cronograma electoral d’actes. Va poder treure partit de les darreres actuacions al capdavant del Govern, assolint connotacions positives per a la seva imatge. A través dels mitjans ( publicity ) va explotar adequadament les referències a la seva posició institucional, bo i servint-se dels elements simbòlics del càrrec, del carisma associat al mateix i de la consegüent presumpció de legitimitat i competència professional que porta implícit el seu exercici. Només uns dies abans d’iniciar-se la campanya, per exemple, va rebre la felicitació oficial del copríncep francès, Nicolas Sarkozy, per l’apropament d’Andorra a Europa després d’haver sortit oficialment de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE, entre altres assumptes. Durant la campanya es van difondre notícies com ara la reducció en un 50% del dèficit del Govern en l’últim any; i es va signar un acord amb el Comú de La Massana per cedir terrenys i començar a construir el nou edifici de l’arxiu nacional. A més, es va obrir una nova oficina d’ocupació al Pas de la Casa (Encamp). En el cas de l’incumbent, doncs, van confluir amb èxit l’agenda governamental i l’electoral encara que aquesta actuació li va reportar les crítiques de la resta de candidatures que el van acusar de manca d’ètica i de jugar brut.

Anàlisi d’imatge de Jaume Bartumeu Ι Història del Partit Socialdemòcrata

Tornar a “La insuficient campanya del PS” (→)