VA_Eines audiovisuals

Aquest és l’apartat on Verds d’Andorra va fer una major despesa ja que la meitat del seu pressupost (2.500 euros) es va destinar a la creació de l’espot televisiu electoral que es va difondre a través dels espais gratuïts de la televisió pública andorrana. També es va penjar el vídeo al seu canal de YouTube i va estar disponible a la portada de la seva pàgina web durant tota la campanya.  D’altra banda, la formació verda no va contractar publicitat a les ràdios privades i es va limitar a aprofitar els espais cedits a les candidatures a la ràdio pública RNA.

ESPOT EN TELEVISIÓ

Així doncs, l’espot de campanya es va convertir en el principal mitjà de visualització mediàtica i social de Verds d’Andorra. Van confeccionar el vídeo més curt (2’30), original i atractiu de les quatre candidatures. Encarnava a la perfecció tots els objectius proposats a la campanya (denunciar la poca conveniència d’una despesa electoral ara, promocionar la candidata, lluitar contra el vot útil impulsant la candidatura fins el Consell General, presentar-se com una alternativa necesària…) i ho va fer a més d’una manera àgil, senzilla i molt cridanera. És un vídeo primordialment apel·latiu amb un gran ritme sonor i visual de principi a fi gràcies, sobretot, a la música instrumental que sona de fons i a l’acompassat muntatge de les imatges que l’acompanyen. La sintonia que sona prové del Senegal, és un tema dels Toure Kunda lliure de drets aparegut ja a alguna pel·lícula cinematogràfica. Els sons instrumentals africans concorden amb l’esperit de la formació i de la seva campanya.

Espot nacional de Verds d’Andorra (generals 2011).

És l’únic dels quatre espots que fa servir una veu en off narrativa però no per això perd simbolisme. La força de la persuasió es troba a les imatges que posseeixen un alt grau de contingut metafòric, com el túnel que dóna continuïtat espacial al vídeo iniciant-lo i concloent-lo. Al principi, l’espectador s’endinsa en un túnel d’on sembla no poder escapar durant tot l’espot fins que, al final, es divisa un llum que resulta ser el logotip de VA, la solució que garantitza la sortida de la foscor. També recorre a elements tradicionals com els cartells-rètols de diversos tipus que esquitxen constantment l’espot, reforçant per escrit el missatge visual i oral. L’eslògan es repeteix per escrit fins a set ocasions i el logotip tres més, a pantalla completa, a banda d’aparèixer sempre visible a mida reduïda al costat dels candidats a les seves intervencions. Apareixen totals dels principals candidats de la llista i també una bona dosi d’opinions de ciutadans anònims, per la qual cosa es tracta d’un vídeo molt complet. Veiem en detall quina és la seva estructura:

  1. La imatge ens endinsa en un túnel d’on ja no podrem sortir fins al final del recorregut, recordant-nos que estem dins mitjançant la inserció de diversos plànols durant l’espot. Una veu en off femenina ens recorda que “portem dos anys sense govern per la incapacitat negociadora d’uns i la manca de consens dels altres”. Aquest fragment inicial destaca per la seva originalitat, ja que alterna imatges en moviment amb fotografies estàtiques animades, aparentment sense relació amb la política (un huracà, una rosa mústia, un rellotge, un mur, una màquina de piconar, el cap d’un estruç, un teatre de màscares…) però que simbolitzen la pèrdua de temps, la impotència ciutadana, l’espantall de la política andorrana i el tarannà autoritari i hostil que VA denuncia. A més, s’afegeixen efectes sobreimpresos que mostren punys constrets (el tradicional puny socialdemòcrata, però accentuant-ne els trets per semblar més dur) i mans amb el dit índex apuntant en diverses direccions, el que ve a criticar el tarannà dèspota i autoritari que VA li atribueix al PS. La veu en off continua explicant que “portem dos anys sense diàleg” ni solucions i que enmig de la crisi s’han convocat unes eleccions anticipades amb la despesa que això comporta. Les imatges que acompanyen aquí són més explícites però igualment cridaneres (lingots d’or, feixos de bitllets i columnes de monedes apilades).
  2. Cessa la música inquietant i comença un fragment més melòdic acompanyat del logotip de VA girant sobre si mateix harmònicament. Als 28 segons s’inicia una sèrie de declaracions breus dels principals candidats del partit apel·lant a la responsabilitat del ciutadà i demanant el seu vot. Aquestes s’alternen amb cartells que reafirmen el ja dit. La presidenta del partit anima a lluitar contra el despotisme i la maquinària dels partits, a creure que és possible. Seguidament, s’insereix un cartell amb lletres negres i verdes que diu “La política d’una altra manera és possible”. Puntualitza que encara queda molta feina per fer i de nou, un cartell amb l’eslògan de la campanya: “Verds al Consell”. La mateixa estructura es repetirà amb altres dos candidats més: crida apel·lativa, cartell-eslògan, puntualització apel·lativa, cartell final amb missatge (si ho somiem, ho aconseguirem, justícia, solidaritat, treball). Aquestes intervencions tracten de convèncer que el canvi és possible i que “cal rebel·lar-se contra els de sempre”.
  3. De nou intervé la veu en off femenina per assegurar que existeixen persones com Isabel Lozano que creuen en una altra manera de fer política. Aquestes paraules es cobreixen amb plànols curts de la candidata, somrient en una postura molt natural, per donar pas de seguida a una tirallonga de talls de veu de ciutadans anònims de diversa procedència en un muntatge molt picat i rítmic on aporten raons per votar a VA. Tots comencen dient “perquè…”, tractant així de persuadir l’espectador que Lozano és una persona treballadora, honesta, preparada, apassionada i igual que els seus conciutadans. El bloc es tanca amb un nou cartell on es llegeix l’eslògan en un fons blanc sobre lletres verdes, seguit d’un altre on s’indica “Nosaltres podem generar el canvi”.
  4. Ens situem ja al minut 1’56, la recta final de l’espot. Aquesta última part arrenca amb una bateria d’intervencions dels candidats mirant a càmera i pronunciant rítmicament l’eslògan “Verds al Consell”. Juntament amb ells, apareix un petit cartell amb el seu nom de pila, sense cognoms, per fer-los més propers al ciutadà. Un nou cartell idèntic al primer que mostra el logotip de VA, encara que en aquest cas no està animat, dóna pas a la intervenció de la cap de llista Isabel Lozano que es limita a dir “sempre ens has donat la raó, ara votan’s.” I de nou, les imatges del final del túnel, prop de la sortida, amb l’eslògan sobreimpressionat en lletres verdes. El llum que brilla al final del forat resulta ser el logotip del partit que torna a aparèixer per últim cop abans de tancar el vídeo definitivament. La sensació que deixa és clara: hi ha llum al final del túnel per sortir del forat i aquesta llum és VA.
SEGIMENT D’ATV

Exemple de notícia emesa a ATV.

Veure més vídeos del seguiment a ATV (→)

Al contrari que els partits més potents, VA no tenia recursos per disposar d’un equip audiovisual propi que realitzés el seguiment del seus actes electorals. Va intentar compensar aquesta carència amb una bona difusió de les seves aparicions a ATV durant la campanya, gravant totes les notícies referides a la formació o als candidats i pujant-les al canal de YouTube i a la pàgina web. Va aconseguir penjar una trentena d’arxius durant la contesa. Per donar-los una major projecció es van difondre aquests enllaços a través de les xarxes socials.

VÍDEO-MISSATGES DE RECOLZAMENT

Missatge de Monica Frassoni, European Green Party (generals 2011).

El partit també va comptar amb el suport de destacades figures internacionals del moviment verd. El primer dia de campanya, la copresidenta del grup d’Els Verds al Parlament Europeu, Monica Frassoni, va mostrar el seu suport a Verds d’Andorra a través d’un vídeo amb un discurs que la formació andorrana va penjar al seu web i a les xarxes socials.

Anàlisi d’imatge d’Isabel Lozano Ι Història de Verds d’Andorra

Tornar a “La campanya mínima de Verds d’Andorra” (→)

Anuncios