VA_Estratègia general de campanya

Tenint en compte que el principal objectiu –segons explica la també número dos de la llista Antònia Escoda– era aconseguir representació parlamentària i “elevar el percentatge de vots de manera més significativa” que a les darreres convocatòries, esgarrapar un sol escó al Consell General hagués estat un èxit tremend per a aquesta petita formació sense experiència institucional. Es detecta a la seva campanya una absència d’estratègia clara, amb moviments poc decidits, missatges a penes elaborats i amb escassa presència al carrer, reduint la seva visibilitat a alguns cartells, els missatges a les xarxes socials i la participació de la líder als debats mediàtics. VA va anar improvisant respostes i accions en funció de les necessitats i els esdeveniments, sempre a remolc de la resta de partits, intentant col·locar el seu missatge d’alternativa a la resta i incidint en els arguments de totes les campanyes anteriors. No va tractar de vendre les seves propostes de manera massiva sinó que va formular una “campanya sota demanda”, desenvolupada en petites reunions amb persones interessades que ho havien sol·licitat prèviament. Transformant la necessitat en virtut, la contesa verda va fer bandera de l’austeritat i la va convertir en un eix de crítica central (unes eleccions innecessàries en aquest moment de crisi) i en una oportunitat per donar exemple. Així, va decidir no publicar el seu programa en paper per estalviar –aquest estava disponible a la seva pàgina web en format electrònic– va prescindir del porta a porta i va optar per una fresca senzillesa als seus cartells electorals.

Malgrat l’absència d’una estratègia global, Escoda distingeix tres eixos d’acció fonamentals en les seves accions. En primer lloc, “tornar a fer visible” Isabel Lozano després de dos anys allunyada de la primera línia i on la presidenta havia tingut una major repercussió, “vam haver d’argumentar aquesta elecció” explica. En segon lloc, justificar la necessitat del partit a les institucions, sobretot per “assegurar la governabilitat pel fet de ser un partit format per persones procedents de diversos àmbits com associacions ciutadanes, ecologistes, de defensa dels drets humans, etc.” Per últim, VA va tractar de difondre “el desequilibri que suposa el pes del territori envers el pes de la ciutadania” per argumentar l’absència a les llistes territorials i demanar el vot nacional “per tenir un Consell General més representatiu”.

El mèrit d’aquesta candidatura va ser mantenir fidel un bloc de votants molt similar en percentatge al de les darreres convocatòries electorals (fins i tot, va pujar lleugerament) amb el pressupost més baix de la seva història a unes generals. No va perseguir decididament el vot dels descontents amb el PS, on hagués trobat un bon nínxol entre els simpatitzants de l’esquerra, sinó que es va centrar en enviar els missatges al seu electorat convençut, deixant passar l’oportunitat de captar noves adhesions i veient-se imbuïda per l’efecte del vot útil. Amb una mica més d’organització podria haver aprofitat molt millor la seva originalitat i el seu discurs clar i sense embuts i podria haver connectat amb més votants. Li va faltar la frescor d’una cara nova i un calendari que comptés amb més actes populars i trobades amb ciutadans al carrer, esdeveniments senzills que no haguessin suposat cap despesa econòmica però que hagués facilitat la difusió del seu missatge i una major projecció i presència de la candidatura entre els ciutadans. L’opinió dels líders mediàtics consultats coincideix a destacar l’escassa experiència dels seus candidats i la baixa activitat de la campanya. Albert Roig, director de l’ANA, detecta que VA “no ha sabut sortir del missatge ideològic de sempre” i Noemí Rodríguez, responsable d’informatius de Cadena Pirenaica, té la sensació que han realitzat “propostes interessants però que no interessen a ningú” del país. Per al cap de redacció d’El Periòdic d’Andorra, Iago Andreu, Lozano mereix el reconeixement d’haver aconseguit col·locar “un missatge d’esquerres sense quedar com un satèl·lit del PS” però arrossega un excessiu “desgast”, l’etiqueta “d’utòpica” i una “imatge de ressentiment amb un electorat poc afí”.

Anàlisi d’imatge d’Isabel Lozano Ι Història de Verds d’Andorra

Tornar a “La campanya mínima de Verds d’Andorra” (→)

Anuncios