Verds d’Andorra (VA), a contracorrent

logoverdsVerds d’Andorra es va fundar el 2003 com a partit ecosocialista recollint l’herència de moviments socials com el feminisme, l’ecologisme, la lluita contra l’homofòbia o el sindicalisme. És l’únic partit verd d’Andorra, un país amb un model de creixement urbanístic i turístic que ha estat durament criticat pels ecologistes, per desmesurat i poc sostenible amb el seu medi natural. Al seu programa electoral aposta per l’estat social del benestar, la democràcia participativa i el reforçament dels drets laborals i sindicals, qüestions ja consolidades a pràcticament totes les democràcies occidentals, però que a Andorra es troben en un estat incipient o inexistent. Proposen un canvi de model econòmic basat en les energies renovables, l’estalvi energètic i el control de la construcció desaforada entre altres aspectes. Verds d’Andorra va ser membre observador del Partido Verde Europeo des del Congrés de Kiev el 2005, convertint-se en membre de ple dret del mateix a l’octubre de 2010 al Congrés de Tallinn (Estònia). Participa activament al Triangle Mar Blava, un grup de partits d’esquerra ecologista dels territoris de parla catalana.

VA ha concorregut a totes les convocatòries electorals generals des de 2005 encapçalat per Isabel Lozano, l’única dona que fins ara ha liderat una candidatura nacional –aspirant a convertir-se en cap de Govern– durant la democràcia andorrana. Integrat al moviment European greens, el partit ha tingut una presència molt irregular als comicis, tot patint serioses dificultats per completar llistes territorials. Així, a les generals del 2005, les primeres en què va concórrer, només va presentar llista nacional. El 2009 va aconseguir presentar candidatures a Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp, a més de la llista nacional. El 2011, però, no va poder presentar-ne a cap parròquia i només va aspirar als consellers de la circumscripció nacional. Pel que fa a les eleccions parroquials, fins ara només s’ha presentat a les de 2007 a Andorra la Vella, Escaldes i Encamp. En cap cas ha aconseguit obtenir representació institucional, ni al Consell General ni a cap dels comuns als que aspirava, així que malgrat els seus 8 anys de vida i de les quatre campanyes electorals (3 nacionals i una convocatòria parroquial) al partit li manca qualsevol tipus d’experiència a la vida pública i mai no ha disposat d’un càrrec institucional que li atorgués més projecció social[1].

Per això, i pels seus escassos recursos econòmics, Verds d’Andorra és el partit menys professionalitzat del panorama polític andorrà i amb el menor pressupost. Es nodreix en gran mesura de voluntaris i d’alguns moviments civils i associacions la majoria, però, integrats per residents sense dret a vot. El 2005 va aconseguir un 3’50% dels sufragis emesos i el 2009 va tornar a quedar-se lluny d’accedir al Consell General, amb el 3’17% dels vots. El 2011 va remuntar lleugerament fins assolir el 3’35% de les paperetes, però tampoc va ser suficient per entrar al parlament andorrà.

Des de la seva creació el 2003, la formació ecosocialista havia estat presidida per Isabel Lozano fins que el juny de 2009, després d’un fort fracàs electoral, Antònia Escoda va recollir les regnes del partit. El juny de 2012, Escoda va presentar la seva dimissió com a presidenta juntament amb la resta de l’executiva. El partit està a l’espera de celebrar un congrés on es triarà un nou equip de direcció.

[1] A les eleccions comunals de desembre de 2011, Jael Pozo va aconseguir entrar al Comú de La Massana integrant-se a la llista de Ciutadans Compromesos, formació pròxima al sector liberal de Demòcrates per Andorra. Pozo manté la militància a VA, i exerceix com a consellera de cultura, educació, medi ambient, agricultura i sostenibilitat. Per primera vegada un membre de VA ha aconseguit representació institucional en una administració pública del país.