La campanya mínima de Verds d’Andorra (VA)

Imatges electorals de les caps de llista Isabel Lozano i Antònia Escoda.

La conquesta de Verds d’Andorra va ser aconseguir millorar lleugerament el percentatge electoral de vots sense malmetre la seva raquítica situació econòmica. Amb un pressupost anecdòtic i sense l’estructura territorial necessària per emprendre el porta a porta va saber aprofitar al màxim els espais públics gratuïts reservats per llei i la igualtat amb què els mitjans de comunicació tracten les candidatures. En el seu cas, les xarxes socials i l’estratègia digital es van convertir en una necessitat, ja que no va poder imprimir el programa electoral ni pagar publicitat als mass media. Van desenvolupar una campanya de partit sense una estratègia clara i definida, improvisada i erràtica, però amb un alt grau de voluntarisme i obstinació personal dels seus membres. Les propostes estan ben perfilades. És, però, la candidatura menys professionalitzada de totes, amb una gran diferència.

Pressupost global i mitjans personals (→)
Fixació d’objectius i target potencial (→)
Estratègia política a les llistes (→)
Estratègia general de campanya (→)
Discurs, propostes electorals i línies de crítica al rival (→)
Estratègia comunicativa
- lemes i eslògans (→)
- cartells electorals (→)
- eines audiovisuals (espots en ràdio i televisió) (→)
- publicitat en premsa, ràdio i Internet (→)
- gadgets i accessoris de publicitat (→)
- literatura de campanya (ús extern al partit) (→)
- estratègies de publicity (→)
- contactes directes amb els votants i succedanis (→)
- eines 2.0 (webs, xarxes socials i altres) (→)