Nascut a Andorra el 1954, casat i pare de dos fills. És un dels polítics amb major trajectòria institucional al país. Fundador del Partit Socialdemòcrata el juny de 2000, i únic candidat de la formació fins ara a la presidència del Govern. Fins al gener de 2004 va exercir com a primer secretari del PS i passà a ser-ne el president aquell mateix any. Des de 1990 ha ocupat diversos càrrecs institucionals. Fou ministre de Finances, Comerç i Indústria entre 1990 i 1992 al govern d’Òscar Ribas per Agrupament Nacional Democràtic. Entre 1992 i 1993 fou membre de la Comissió tripartita legislativa encarregada del procés constituent i va presidir la Comissió Legislativa de Finances. Des que es va aprovar la Constitució del 93 ha estat conseller general a totes les legislatures (1994-1997, 1997-2000, 2001-2005, 2005-2009, 2009-2011). Va guanyar les eleccions de 2009 amb majoria simple, aconseguint 14 consellers generals dels 28 en joc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona després d’haver cursat estudis a la Universitat de Ciències Socials de Tolosa (França). Des de 1982 exercí com a advocat al Principat arribant a càrrecs de rellevància dins de la Junta de Govern del Col.legi d’Advocats d’Andorra. En el transcurs de la seva trajectòria legislativa va ser designat membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (1995-2001); el 2004 va ocupar la vicepresidència de la Subcomissió de Drets Humans a la mateixa Assemblea i des de 2005 va presidir la subcomissió sobre problemes criminals i lluita contra el terrorisme.
Jaume Bartumeu és l’únic dels candidats que ha concorregut com a cap de llista a totes les convocatòries electorals de la democràcia (excepte a les de desembre de 1993). El 1997, als segons comicis postconstitucionals, va ser candidat a les generals per Nova Democràcia, aconseguint dos escons a la circumscripció nacional. Des d’aleshores, ho ha provat altres tres vegades amb el PS abans d’aquesta. A l’abril de 2011 és, per tant, la cinquena ocasió en què concursa a unes generals com a cap de llista.
ANÀLISI D’IMATGE
Els repetits intents per convertir-se en cap de Govern havien associat la seva imatge a la d’un candidat etern, el líder de l’oposició indiscutible però que mai, fins al 2009, havia viscut un veritable èxit electoral malgrat la seva obstinació i tenacitat. Després de 12 anys, Bartumeu va haver d’adaptar el seu estil polític d’oposició al de cap de Govern, i ho va fer amb serioses dificultats. En els dos anys que va treballar al capdavant de l’executiu no es va desprendre del to aspre i hostil, més propi dels seus anys a l’altra banda. En la tipologia de Schwartzenberg, Jaume Bartumeu encarnaria al “pare”, representant un heroi que ha envellit, ja que mentre intentava ser cap de Govern els seus atributs heroics inicials havien donat pas a d’altres més d’acord amb la figura paterna: sagacitat, autoritat i competència.
A continuació proposem una anàlisi de la imatge de Bartumeu a partir de les consideracions que realitzava Marc Rodríguez a l’octubre de 2010, que segueixen el patró proposat pel doctor en Publicitat i Relacions públiques Joaquim Puig.
| 1. GÈNERE |
| Home. |
| 2. EDAT/TIPUS |
| Nascut a Andorra el 10 de novembre de 1954. Va assumir el govern andorrà als 54 anys i a la convocatòria electoral de 2011 en tenia 56. Està casat des de fa 28 anys i és pare de dos fills. Malgrat no reflectir la imatge d’un home gran, tampoc se’l pot incloure a la categoria de jove polític, tot i que sí que ho va ser quan exercia com a ministre de Finances (1990-1992) i quan concorregué per primera vegada a les eleccions com a cap de cartell el 1997. |
| 3. FÍSIC |
| Als seus 56 anys és el polític més veterà dels quatre candidats a les generals. No amaga ni dissimula els trets que denoten un perfil de senyor gran, amb prominents arrugues d’expressió al front i al voltant dels ulls, no tenyeix el seu cabell, que és totalment canós amb profundes entrades que li deixen el front ampli. Cara allargada. Afaitat apurat. Pentinat clàssic sense ratlla. Li confereix un caràcter més intel·lectual i una imatge de més experiència que no desentona amb el càrrec polític de màxim dirigent del país. Els seus ulls són de color verd clar. És baix d’estatura. De complexió robusta, manifesta certa corpulència sense caure en el sobrepès. |
| 4. ROBA I INDUMENTÂRIA |
| Vesteix roba fosca, en ocasions amb ratlla diplomàtica, i camises de tons clars sumades a corbates llises que en la majoria dels casos se situen en la tonalitat dels vermells, amb diferents intensitats. També combina els seus vestits amb alguna corbata de trama senzilla i colors càlids. Pel que fa als complements, ocasionalment utilitza ulleres amb muntura ampla i colors vius que li atorguen un aspecte més juvenil. A les intervencions davant el comitè directiu del PS, vesteix roba informal amb pantalons texans i polos generalment a ratlles, cosa que el presenta davant els seus companys com algú proper i davant la ciutadania com un cap de Govern que sap adaptar-se al context. |
| 5. EXPRESSIÓ |
| Fa servir molt poc el llenguatge no verbal. Es pot considerar un líder poc carismàtic, una mancança que compensa amb un caràcter seriós que projecta com atribut positiu a l’hora d’assumir les responsabilitats d’un govern en temps de crisi. Bartumeu no és amic de les bromes, encara que utilitza amb freqüència la ironia. El rostre acostuma a mostrar-se seriós i serè, en ocasions resulta massa agressiu, tant pel seu gest com pel to de la seva veu. |
| 6. CARACTERÍSTIQUES POSITIVES |
| És un home que projecta correctament una imatge de solvència, responsabilitat, autocontrol, fortalesa i capacitat de lideratge, així com una experiència política superior a la dels seus contrincants a l’àgora parlamentària. És tenaç i persistent. |
| 7. CARACTERÍSTIQUES NEGATIVES |
| La seva serietat i l’escàs sentit de l’humor que mostra en públic, (no així en privat) el presenten davant la ciutadania com una persona poc carismàtica i fins i tot, avorrida. El to de les seves al·locucions és massa tosc i aspre. Li resulta difícil aconseguir empatia amb la població, ja que transmet una imatge d’antipatia que l’allunya del carrer. |
| 8. ACTUACIONS |
| A més de cap de Govern entre 2009 i 2011 ha estat ministre de Finances; conseller general des de la legislatura constituent; i primer secretari del PS des de la seva fundació fins al 2004. |
| 9. ÀMBIT D’ACTUACIÓ |
| Polític, econòmic i social. |
| 10. DEFINICIÓ GLOBAL |
| Segons la tipologia de Schwartzenberg, Bartumeu representa la figura del “pare” per la seva sagacitat en enfrontar-se a totes les situacions amb coneixement, raó i moderació i per la seva competència. A més, també ha estat capaç de demostrar la seva autoritat en els moments difícils, tant al Govern com al partit que lidera. És tutelar i protector. Es correspon completament amb el model de “pare com a heroi que ha envellit”. |
ANÀLISI DAFO
D’entre les opinions recaptades entre els directors i responsables de política dels principals mitjans de comunicació privats[1] hem elaborat la següent anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats al voltant del candidat Jaume Bartumeu. Destaquem els punts positius i negatius a potenciar o millorar durant la campanya:
ATRIBUTS POSITIUS SEGONS ELS LÍDERS D’OPINIÓ:
- altament preparat i qualificat
- gran capacitat de treball
- experiència i ampli coneixement de la realitat institucional del país
- bona projecció internacional
- domini dels grans dossiers dels temes d’Estat
ATRIBUTS NEGATIUS SEGONS ELS LÍDERS D’OPINIÓ:
- superb, antipàtic i altiu
- imatge d’intransigència i crispació
- agressivitat en els seus plantejaments
- allunyat i distant del ciutadà i dels problemes de la gent del carrer
- només parla d’Europa
- líder cremat
- excloent
- manca d’equip i tarannà piramidal en l’organització
A la vista d’aquesta anàlisi, queda clar que Bartumeu necessitava urgentment humanitzar la seva imatge durant la precampanya i campanya electorals, endolcir el seu caràcter i realitzar accions que no tinguessin com a únic protagonista el seu líder, sinó que transmetessin una imatge d’equip solvent i més proper als problemes dels ciutadans. Ha de crear empatia tot apropant-se a les seves preocupacions, a peu de carrer i amb molts actes populars sense perdre completament, però, la seva “aura” institucional.
CONEIXEMENT I VALORACIÓ SOCIOLÒGICA
Segons l’enquesta sobre intenció de vot publicada pel Centre de Recerca Sociològica dos dies abans de l’inici oficial de la campanya electoral, la pràctica totalitat dels andorrans enquestats sabia qui era Jaume Bartumeu (el 98’1%). Fou el més conegut, però no el millor valorat, ja que va aprovar amb una nota de 5’82, més d’un punt per sota que el seu immediat rival, Antoni Martí (DA). Segons aquest estudi, els votants socialdemòcrates li van atorgar un 7’5 al seu propi líder.
Respecte a l’enquesta realitzada a l’octubre de 2010, Bartumeu havia millorat un 1’2% la projecció pública i coneixement. Havia empitjorat, però, prop de mig punt percentual la seva valoració. La caiguda va ser encara més forta si considerem que al febrer de 2010 assolia una nota de 6’52 sobre 10, és a dir, que en un any havia perdut gairebé un punt en valoració i havia marcat el seu pitjor registre a les portes de la convocatòria electoral.
Anar a «Candidats, candidatures i pespectives electorals» (→)
Anar a història del Partit Socialdemocràta (→)
Anar a «La insuficient campanya socialdemòcrata» (→)
NOTES.
[1] Entrevistes realitzades entre març i maig de 2011 a Marisol Fuentes, directora de Cadena SER-Principat d’Andorra; Noemí Rodríguez, cap d’informatius de Cadena Pirenaica-Ràdio Valira; Iago Andreu, cap de redacció d’El Periòdic d’Andorra; cap de política del Diari d’Andorra, i Albert Roig, director de l’Agència de Notícies d’Andorra.
Andorra, del porta a porta al 2.0 