PS_Eines audiovisuals

ESPOTS EN RÀDIO

La campanya socialdemòcrata va decidir inserir falques radiofòniques a algunes emissores privades com la Cadena SER, encara que no a totes, tot valent-se dels espais gratuïts cedits a Ràdio Nacional d’Andorra. Es van crear expressament anuncis de ràdio ja que els espots televisius eren molt visuals i no podien versionar-se sense l’element icònic. El gruix de l’aposta mediàtica del PS, però, es va realitzar a través de diversos vídeos electorals difosos als espais gratuïts de la televisió pública i de la pàgina web. Un canal propi a YouTube es va encarregar d’estructurar tot el material que s’anava actualitzant diàriament.

La sintonia emprada a aquests espots (també sonava de fons en els actes de partit) va ser l’única creada per a l’ocasió i ho va fer el guitarrista i professor de música andorrà Oriol Vilella. La cançó és original i senzilla. Dues frases musicals que es van repetint a diferents ritmes i en diverses versions. Les directrius facilitades al compositor pel partit van ser que la sintonia fos alegre, amb empenta i molt contagiosa.

ESPOTS EN TELEVISIÓ

Espot territorial del PS per a la parròquia d’Encamp (eleccions generals 2011).

Veure tots els espots parroquials (→)

El PS va difondre un vídeo electoral de 4:49 minuts –bastant més llarg del recomanat per tots els professionals del màrqueting polític, però en la línia de la resta de candidatures– que va resultar ser més visual i simbòlic que el del seu immediat competidor DA, tot i que menys que els d’ApC i Verds, que van ser els més cridaners per la seva originalitat. També va realitzar dos muntatges més breus i persuasius difosos principalment a través de les xarxes socials i els webs que analitzarem més endavant. Les imatges de l’espot nacional van servir de base per a l’elaboració dels set anuncis territorials, ja que es van emprar les mateixes seqüències i es van alternar amb plànols específics dels candidats de cada territori. Es tracta de versions reduïdes (no arriben al minut de durada) amb una estructura idèntica diferenciada en quatre parts:

Els espots parroquials arrenquen amb imatges simbòliques, rodades en algun lloc representatiu de la localitat, que al·ludeixen a alguna necessitat urgent per a l’estat (el traçat d’un monopatí per demanar un país amb impuls; les passades entre jugadors d’un equip de rugbi per recordar que units fem més força; un globus terraqüi girant per demanar una Andorra oberta al món, uns adolescents jugant per recordar el futur, etc.). La simbologia de la imatge queda explicitada aviat per la frase d’algun dels personatges que hi apareixen. Seguidament, s’incorporen alguns plànols de l’escena amb la sintonia de fons fins que
apareix el cap de cartell de la parròquia pronunciant alguna promesa de manera breu i en to esperançador. Diversos plànols ràpids dels cinc candidats somrient i de nou, una frase curta del segon de la llista, i del tercer. Tots en un to enèrgic llancen frases-eslògan que, en ocasions, es reforcen visualment per algun altre element, com al vídeo d’Escaldes, on una candidata agafa el marc d’un quadre mentre diu “per un bon marc fiscal, Ara Futur”.
Tots els espots són idèntics a partir d’aquest moment, que coincideix amb la meitat del vídeo aproximadament. Mirant directament la càmera, el candidat nacional Jaume Bartumeu pronuncia unes paraules més extenses a favor del PS, aportant motius per votar la candidatura, apel·lant a la unitat dels andorrans i comprometent-se implícitament a treure el país de la crisi. Ho remarca demanant expressament el vot i donant la seva paraula.
A continuació el vídeo conclou amb unes imatges aèries preses al pic d’una muntanya nevada, on diversos candidats despleguen una pancarta on es llegeix “Ara Futur”. Es tanca amb una ràfega que mostra l’eslògan i el logotip del partit. A mode d’epíleg de reforç, un plànol curt del cap de llista parroquial corresponent mirant la càmera i dient “Ara, (NOM DE LA PARRÒQUIA). Ara, Futur”.

Espot nacional del PS emés durant la campanya de les generals de 2011.

L’espot nacional recupera totes les seqüències dels anuncis parroquials i les combina amb declaracions dels candidats nacionals. És un vídeo llarg, però amb un ritme propi gràcies a la música que sona de fons, a la repetició sistemàtica de l’eslògan amb frases curtes, i a un muntatge rítmic d’imatges. L’estructura bàsica consisteix a alternar totals i imatges de ciutadans anònims en llocs populars i recognoscibles, amb altres plànols i declaracions dels principals candidats de la llista nacional. Tots ells apareixen a les imatges però només els de les primeres posicions es dirigeixen a l’espectador. Destaca l’ús d’elements simbòlics que reforcen el sentit de les paraules (com el marc, el monopatí, el foli en blanc, etc.) i els indrets que s’albiren de fons, tots ells coneguts i molt populars (parcs, pistes d’esquí, places…) de manera que s’incrementi la identificació amb el ciutadà votant. El líder nacional adquireix una rellevància especial ja que se li reserva el tram final del vídeo i el segment intermig. Podria resultar massa arriscat esperar tant per mostrar-lo però es veu compensat, en canvi, per la intervenció constant d’altres membres de la candidatura, cosa que contribueix a reforçar la sensació d’equip mentre es deixa pel final el plat fort. A l’espot nacional es distingeixen tres blocs de significat:

Presentació. Recopilació dels personatges que apareixeran per separat als set espots parroquials. Pronuncien una frase-eslògan acompanyada d’una imatge simbòlica: un sabater diu “per donar un pas endavant, Ara Futur”; un jove gira un globus terraqüi mentre pronuncia “per un país obert al món, Ara Futur”; un noi discapacitat afirma “per una Andorra per a tots, Ara Futur”; uns adolescents criden “per l’Andorra del demà, Ara Futur”; etc. Aquestes intervencions es veuen interrompudes per les declaracions de diversos candidats nacionals que van esquitxant tot el vídeo. Als 30 segons intervenen els números dos i tres, Rosa Gili i David Rios, que advoquen per un Estat fort i per continuar el camí iniciat. Els següents 30 segons són de nou per als ciutadans i al minut 1 reprenen la paraula els candidats nacionals. Així alternativament fins al minut 1’53.
A partir d’aleshores les imatges que s’alternen amb les declaracions corresponen als candidats nacionals durant les sessions fotogràfiques prèvies a l’elaboració dels cartells electorals. Són el preludi de la primera intervenció del cap de llista, Jaume Bartumeu, que apareix per primera vegada al minut 2’04, a la meitat del vídeo, i fa un balanç positiu de la seva gestió al Govern. Es repeteix l’estructura d’esquitxar les intervencions del líder amb les accions simbòliques de ciutadans (el noi en monopatí, l’equip de rugbi, una parella adquirint un pis, els esquiadors escrivint l’eslògan a la neu, etc.). Tots ells, recordem, repeteixen l’eslògan “Ara Futur”, després de cada aparició i doten així l’espot d’un ritme propi.
Al minut 3 tornen a intervenir els candidats nacionals començant per Sílvia Bonet que parla sobre els reptes de futur, Joaquim Miró a l’entorn de l’economia, Vicenç Alay, Marc Cornella… Inserides entre les declaracions tornem a trobar seqüències ciutadanes: mecànics de cotxes, un grup de música, uns nens a una webcam, etc. que acaben amb la pronunciació de l’eslògan que, a hores d’ara, ja comença a sonar com una cançó gràcies a l’efecte repetició. Al minut 4 el vídeo ens presenta una dona sobre un fons neutre (una paret) que es tapa amb un simbòlic foli i que apel·la directament l’espectador mitjançant les seves paraules: “implica’t, no signis un full en blanc”.
És aleshores quan torna a intervenir Bartumeu. Aquest fragment és idèntic al descrit als espots parroquials. El líder dóna la seva paraula per treure el país de la crisi i demana el vot explícitament mirant a càmera. El segueixen les espectaculars imatges aèries gravades al pic d’una muntanya nevada, on un grup de sis persones desplega una pancarta amb l’eslògan Ara Futur. Sobre ells planeja una ràfega de sortida amb el logotip del partit i, de nou, l’eslògan per escrit.

VÍDEOS ELECTORALS

Infografia sobre la proposta política del PS (generals 2011).

El PS va crear dos altres vídeos electorals més curts i persuasius que s’ajustessin millor als cànons de l’espot electoral, tot i que no hi apareixen imatges reals ni dels candidats. Ambdós van actuar amb caràcter complementari als anuncis oficials de campanya. El primer és una infografia sobre la proposta política del partit que dura 58 segons. Utilitza de fons la sintonia de campanya i està guiada per una veu en off masculina sobre la qual es projecten imatges creades per ordinador que reforcen visualment tot el que diu, amb un alt grau de simbolisme i dinamisme. Per exemple, mentre assegura que el PS segueix amb el compromís programàtic de 2009 però donant-li més potència, la imatge resol aquesta idea mostrant dues muntanyes de documents encapçalats pel número 2009 i suma a un d’ells un nou bloc de papers sota l’epígraf 2011. O quan es parla d’aconseguir una Andorra moderna i més europea apareix el cercle d’estrelles que identifica la UE però una d’elles és, en realitat, una imatge en miniatura de la silueta del país. La tipografia és moderna i canviant, molt atractiva visualment. El vídeo acaba amb la ja coneguda ràfega de sortida en la qual es llegeix l’eslògan de campanya i el logotip del partit, reforçat per la veu en off que el secunda dient “Ara Andorra. Ara, Futur”.

Ara Futur s’encomana.

L’altre vídeo al qual ens referim és encara més breu (40 segons) i ni tan sols fa servir una veu relatora sinó que se serveix únicament de dos plànols retocats en grafisme i precedits per un cartell amb el titular “Ara Futur s’encomana”. En el primer hi veiem un vianant qualsevol que creua un pas de zebra. L’home sembla desprendre al seu pas un halo vermell amb la forma de la rosa socialdemòcrata que va ocupant el carrer. A la segona imatge, un plànol seqüència d’una coneguda cruïlla de la capital on els vianants i conductors que es creuen es van contagiant d’aquest halo i creen, al seu torn, noves cadenes de roses socialdemòcrates. La imatge no pot ser més simbòlica i expressiva. El vídeo conclou, com és habitual, amb la ràfega de sortida on llegim l’eslògan i el logotip del PS.

PRODUCCIÓ PRÒPIA DURANT LA CAMPANYA

Vídeo de l’acte final de campanya del PS.

Veure més vídeos de producció pròpia (→)

Un altre aspecte important de la campanya audiovisual que el PS va compartir únicament amb DA (a causa dels majors recursos econòmics d’ambdós), va ser la incorporació d’un equip audiovisual que rodava els actes de campanya més significatius per realitzar posteriorment un muntatge i penjar-lo a la xarxa, realitzant un seguiment propi dels candidats al marge dels mitjans de comunicació. Aquests vídeos contenien compactats d’imatges de l’acte i resums de les intervencions (talls de veu) dels polítics en uns cinc o sis minuts de durada. Sense veu en off i amb la sintonia de campanya sonant de fons, l’espectador identifica ràpidament l’acte pels rètols que indiquen la data de celebració i, sobretot, pel logotip del partit que apareix en un lloc destacat per cridar l’atenció, el cantó superior dret de la pantalla. Els qui hi intervenen també estan retolats amb nom i càrrec, cosa que facilita al votant la identificació del candidat. Tots aquests compactats presentaven un públic fervorós amb els candidats socialdemòcrates malgrat que en diversos, s’hi detecten alguns errors visuals que minven el seu poder simbòlic. En determinats vídeos, com el de la festa de final de campanya o la celebració d’alguns mítings, s’introdueixen plànols poc cuidats on crida l’atenció massa cadires buides entre els espectadors, causant la sensació de poc suport al cap de cartell. Seria preferible, doncs, realitzar vídeos més curts però que mostressin entorns més cuidats visualment, molt més plens de gent i amb persones aplaudint enèrgicament el líder que intervé o abraçant-lo afectuosament. Contribuiria millor a la intenció persuasiva d’aquests elements audiovisuals. Al final de cada vídeo, la seqüència es tanca amb una ràfega amb l’eslògan de campanya i el logotip del partit. Aquest mecanisme és important per projectar la imatge del partit i dels candidats entre aquelles persones que no hagin presenciat l’acte personalment (míting, reunió, etc.) i no es conformin amb el minut dedicat a l’informatiu d’Andorra Televisión (ATV).

Vídeo sobre el perfil del candidat projectat durant els mítings de la campanya.

SEGUIMENT D’ATV

Per últim, el PS va realitzar un bon seguiment de les notícies i debats emesos a ATV. Va gravar totes les intervencions i les va penjar a la xarxa per donar-hi una difusió més gran. Fou el cas d’una entrevista nacional a Jaume Bartumeu, o de les notícies aparegudes als informatius sobre la presentació de punts del programa electoral. D’aquesta manera, resultava molt més fàcil accedir a aquestes informacions a través de les xarxes socials o de la pròpia pàgina web de la candidatura i s’augmentava exponencialment el nombre de receptors sobre els quals es podia impactar.

Exemple de notícia del PS publicada a ATV.

Veure més vídeos del seguiment d’ATV (→)

CONTRAPROPAGANDA AUDIOVISUAL

També és destacable l’intent de contrapropaganda audiovisual dirigit contra Demòcrates per Andorra. Encara que no podem atribuir amb certesa el seu origen a militants del PS, sí que podem establir una relació lògica amb aquest partit ja que el nom del vídeo (Ens uneix el Jaume) desprèn certa familiaritat i simpatia per al líder socialdemòcrata a més de donar-li la volta a l’eslògan de campanya dels demòcrates (Andorra ens uneix), que deixa entendre que el seu únic fi és enderrocar a Bartumeu. Es tracta d’un vídeo sarcàstic d’uns dos minuts i mig que recupera la famosa escena de la cabina a “Una nit a l’òpera” (1935) dels Germans Marx. En aquest cas, en canvi, tots els personatges que entren a la reduïda estança estan acompanyats d’un rètol que els identifica com a candidats de DA i recorda el seu passat polític a través de les sigles dels seus antics partits. Començant pels caps de llista, Antoni Martí (PLA) i Jordi Cinca (PS), repassen tot el panorama polític andorrà dels últims anys: Roser Bastida i Montse Gil d’UL, Ladislau Baró de CR, Carles Ensenyat d’UP, etc. La senzillesa de la fórmula triada és molt poderosa visualment, ja que la imatge parla per ella mateixa sense necessitat ni tan sols de traduir el diàleg, sobretot quan coincideixen a l’habitacle i els rètols amb els noms se superposen els uns als altres perquè no hi cap ningú més. Transmet la idea que DA és un conglomerat de persones amb interessos oposats i divergents, l’únic objectiu del qual és desbancar el PS del Govern. Precisament aquesta paròdia atacava un dels flancs més febles de DA que, en canvi, el jove partit va saber superar durant la campanya i va acabar convertint-se en un dels seus punts més forts.