Carpeta per recopilar els retalls del programa electoral per fascicles.
ApC va fer l’aposta més original dels quatre partits per tal de difondre el seu contingut programàtic, ja que el va dividir en tretze lliuraments que es van publicar diariàment als quatre periòdics del país. El programa per fascicles pretenia dosificar la informació als votants i mantenir l’atenció constant dels mitjans de comunicació. A més de contractar espais publicitaris en color per inserir aquests anuncis a la premsa, les propostes es presentaven a rodes de premsa davant tots els mitjans. Aquestes entregues estaven pensades per ser col·leccionades, fins i tot s’emmarcaven en una línia de punts per animar els lectors a retallar la pàgina, i per això el primer dia es va distribuir amb els diaris una carpeta de cartró per anar guardant els retalls. Les cares d’aquesta carpeta incorporaven també un calendari d’entregues, un altre amb els actes electorals i les reunions de poble que ApC anava a celebrar a més d’informació de contacte, i una columna amb les fotografies i el nom de tots els membres de la llista nacional. El primer fascicle es va dedicar al “programa palla”, un fullet mida foli de quatre pàgines en color que explicava el procediment del programa per entregues i desglossava tot allò que els votants no hi trobarien.
El fascicle zero (el programa palla) inserit als diaris.
A més, els darrers dies de campanya ApC va enviar a totes les llars del país un exemplar del diari Andorra Sobirana, una publicació que es va crear expressament per recollir les dotze propostes programàtiques publicades diàriament durant la contessa a la premsa escrita.
Professió de fe elaborada per a la candidatura nacional d’ApC.
La formació d’Eusebi Nomen també va presentar el disseny més original i trencador –dins les possibilitats del format– de les quatre professions de fe. Aquesta va dedicar la portada a la fotografia d’un pastís a mitges sota el provocatiu titular “Qui s’ha menjat el pastís?”. L’altra meitat estava reconstruïda per un gràfic circular (tipus tarta) que desglossava simbòlicament els trossos en què s’havia partit: regalar sobirania, interessos de partit, amiguismes, ineficiència, incapacitat de gestió, interessos personals… La caricatura es completava amb la fotografia d’un simpàtic ratolí que afirmava “jo no he sigut!”. Sens dubte, va resultar ser la portada més cridanera i persuasiva per als votants andorrans, que dins un mateix sobre trobaven fins a sis professions de fe. La primera plana estava encapçalada pel logotip del partit i l’eslògan (“Parlem de solucions?”) impresos sobre una petita fotografia d’un Eusebi Nomen somrient a l’extrem superior dret. Les pàgines interiors continuaven la metàfora gastronòmica i sota l’epígraf “Com refem el pastís?” proposava un apartat d’ingredients i un altre de preparació, on es realitzava una presentació resumida de la filosofia programàtica d’ApC. A continuació, vuit apartats breus –que acaben a la contraportada– on es planteja un problema determinat i es proposa una solució concreta. Globalment, aquesta professió de fe resulta ser un excel·lent resum del programa electoral, molt visual i cridaner. L’estructura interna en facilita la lectura ja que incorpora paràgrafs molt breus i agrupats entorn a temes clarament identificables. La pàgina final recull les tres últimes propostes i reserva un espai a l’extrem inferior per afegir una fotografia de família de tots els integrants de la llista nacional d’ApC. A l’esquerra, tots els noms i cognoms dels candidats. A mode de tancament, una fina franja negra on es llegeix “Si vols parlar de solucions, el pròxim 3 d’abril vota ApC”, escrit en lletres blanques i majúscules.
Anàlisi d’imatge d’Eusebi Nomen Ι Història d’Andorra pel Canvi
Andorra, del porta a porta al 2.0 