PS_Estratègies de publicity

Entenem per publicity totes aquelles accions encaminades a aconseguir una bona interacció amb els mitjans de comunicació de masses i a assolir que aquests difonguin continguts relacionats positivament amb la candidatura, dins la seva programació o a les seves pàgines. En aquest cas ens referim, sobretot, a les relacions dels gabinets de comunicació amb els periòdics, les ràdios, la televisió pública i l’agència de notícies ANA.

Convocatòria enviada als mitjans amb els actes programats el primer día de campanya.

Com la majoria de candidatures, la socialdemòcrata comptava amb un responsable de comunicació encarregat d’aquestes tasques. El periodista Xavier Palma es va incorporar a l’equip uns dies abans de l’arrencada oficial de campanya per gestionar el flux d’informació amb els mass media. A través de les eines tradicionals com ara notes de premsa comunicats i convocatòries es va ocupar principalment d’informar dels actes previstos a l’agenda del dia següent (actualitzant les modificacions) i d’enviar fotografies oficials, talls de veu per a les ràdios i notes de premsa amb el més destacat de la jornada després de cada acte, adaptant el material als requeriments de cada mitjà (àudio per les ràdios, fotografies per als digitals i diaris i notes de premsa per a tots). La majoria d’aquestes comunicacions s’enviaven a través del correu electrònic corporatiu, tot i que també el telèfon va complir un important paper per tal de mantenir una relació més personalitzada amb els professionals que habitualment es van encarregar de cobrir les informacions del PS. Les comunicacions complien totes les recomanacions de Montserrat Balas[1] pel que fa a presentació, extensió i contingut i respectaven els criteris d’eficàcia proposats per la professora: encapçalades per l’eslògan i logotip del partit, incloïen en lloc visible les dades de contacte, no excedien les dues pàgines com a màxim, estaven redactades en llenguatge periodístic amb un titular noticiable i s’adaptaven al mitjà amb imatges o talls de veu adjunts. Palma també va gestionar les peticions d’entrevistes i debats, aclaria dubtes i realitzava ampliacions d’informació sota demanda. D’aquesta manera, el partit aconseguia canalitzar el flux informatiu a través d’una sola persona, mentre que els mitjans disposaven d’un referent al qual dirigir oficialment les seves peticions, queixes, dubtes o demandes d’informació. A més, es va encarregar de gestionar les xarxes socials a les quals dediquem un apartat específic més endavant.

Canutasso Bartumeu

Canutasso de Bartumeu abans de la cloenda de campanya.

El líder del partit, Jaume Bartumeu, va adoptar el costum de comparèixer almenys un cop al matí i un altre a la tarda davant els mitjans per parlar de les reunions que estava mantenint, respondre preguntes sobre qüestions i polèmiques que anaven sorgint durant la campanya o per presentar determinades propostes programàtiques. No sempre es va seguir la fórmula de la roda de premsa sinó que s’empraren variants d’aquesta, com els anomenats canutassos o els muts al principi o final de determinats actes. No a tots s’atenia als mitjans sinó que es triava la trobada més rellevant per tal de concentrar les mirades mediàtiques i ressaltar-la de la resta pel seu interès, procurant-se així una cobertura majoritària. A més, Bartumeu va mantenir la seva trobada setmanal amb els periodistes en format d’esmorzar informal amb preguntes per intercanviar sensacions. No tan sols ell es va encarregar de comparèixer davant els mitjans. Ho van fer també els responsables de cada àrea, especialment a les presentacions de mesures programàtiques. Posteriorment aquestes posades en escena es veien reforçades per l’enviament de notes de premsa. talls de veu, fotos… També es convidava als mitjans a acudir als actes de partit (mítings i reunions de poble) encara que els audiovisuals només els cobrien si estava dins de l’horari d’emissions i es garantitzaven un tall de veu del líder, així que si se celebrava tard, el cap de comunicació havia de redactar una nota de premsa que resumís el més destacat i enviar-la abans de l’inici de la següent jornada informativa perquè poguessin recuperar-la els mitjans interessats.

Reunió poble Escaldes

Reunió de poble celebrada a Escaldes-Engordany.

Per obtenir una repercussió mediàtica més gran i causar un gran efecte a la societat, el PS va buscar el prestigi d’autoritats internacionals socialistes. Va convidar José Blanco –llavors vicesecretari general del PSOE espanyol i Ministre de Foment– a participar a la campanya i en un viatge express, Blanco va visitar la casa regional de Portugal i va intervenir en un míting multitudinari a Escaldes-Engordany, feu tradicional d’Antoni Martí i el territori més fort de DA. La visita es va produir a l’equador de la campanya i va contribuir a augmentar la tensió dialèctica dels socialdemòcrates. Inicialment, la seva presència es va concebre com un suport important que prestigiés internacionalment Bartumeu i el presentés als ulls dels andorrans com un líder ben considerat pels seus correligionaris. En canvi, aviat va demostrar ser una visita de cortesia i malgrat l’esforç dels dos mandataris va quedar en evidència l’escassa sintonia entre ambdós més enllà d’una relació cordial purament institucional. Les cròniques periodístiques del dia després van destacar seriosos errors comesos per José Blanco, com no conèixer el cognom de Bartumeu o encoratjar excessivament els votants contra la “rància dreta andorrana”, desconeixent que el propi PS necessitava la simpatia de part d’aquest electorat. Tots els líders d’opinió entrevistats van coincidir que la visita de l’espanyol va causar més mal a la imatge de Bartumeu que benefici i que va mobilitzar en contra un important sector de votants indecisos. Tanmateix, nosaltres atribuïm la pujada de to del PS durant aquells dies a l’intent de mobilització de les seves bases. Les enquestes internes començaven a perfilar l’abisme que s’obria entre PS i DA. L’endemà de l’encès míting de Blanco a Escaldes, Antoni Martí va contrarrestar proposant un pacte d’unitat entre partits encara que DA guanyés per majoria absoluta. Començava a preparar el seu terreny.

L’equip de comunicació va aprofitar l’espai fix diari dedicat a tots els periòdics, ràdios i televisions per generar notícies de campanya tot i que no va poder controlar completament l’enfocament editorial que cadascú aportava. En aquest cas concret va comptar amb més simpatia d’El Periòdic d’Andorra que va ser qui va tractar les seves propostes amb més afecte i va suavitzar algunes de les seves polèmiques, dedicant un espai preferent a les seves pàgines, tot i que similar en extensió al de DA. Però, a més de les notícies publicadas o emeses, el PS també va posar l’accent als articles d’opinió i va aconseguir que durant els tretze dies de campanya es publiquessin als quatre diaris nacionals ressenyes signades per algun membre de la candidatura socialdemòcrata.

Jaume Bartumeu participa a ‘Els Matins’ de l’ANA.

El candidat Bartumeu va participar a “Els Matins” de l’ANA i als quatre debats nacionals que es van celebrar: tres radiofònics i un televisat. El segon dia de campanya a AD Ràdio; el penúltim (31 de març) a la cadena SER i l’última jornada (1 d’abril) a Ràdio Valira al matí i a ATV a la nit, poc abans del tancament de campanya. També va acudir a una entrevista en profunditat a ATV el dia 24 i a una altra a AD Ràdio, l’1 d’abril. Per la seva banda, les ràdios privades i la televisió pública van celebrar una sèrie de debats parroquials[2] que enfrontaven els candidats de PS i DA davant els seus micròfons i permetien al ciutadà contrastar les propostes d’ambdós. En aquestes intervencions, especialment a les televisives, va quedar al descobert l’escàs grau de preparació de molts candidats socialdemòcrates que, per nervis i per manca d’experiència, no van aconseguir treure tot el partit necessari a aquest format, donat que desconeixien els codis i el llenguatge específic del mitjà.

captura debat bartumeu

Captura de pantalla del debat nacional celebrat a ATV.

Sobre el debat nacional televisat l’1 d’abril, Bartumeu va protagonitzar un dràstic canvi de rumb a l’escalfor dels resultats, desfavorables que auguraven les enquestes. Abans de la campanya, el PS es va oposar a celebrar-lo l’últim dia i proposava que es realitzés durant la primera o la segona jornada. Gràcies a la pressió exercida pels altres tres candidats, que van arribar a organitzar un debat alternatiu a una sala de congressos obert al públic i a les càmeres que hi volguessin accedir, es va veure forçat a rectificar i va acabar acceptant la data majoritàriament preferida. Volia evitar de totes, totes, un enfrontament directe amb Antoni Martí. La darrera setmana de campanya, però, Bartumeu va sorprendre reclamant al candidat demòcrata un cara a cara televisat o radiat entre els dos. Ja coneixia que la intenció de vot es decantava abrumadorament pel seu oponent i buscava un cop d’efecte que el fes reaccionar als sondejos i escalfar l’ambient, per obligar Martí a pronunciar-se en determinats aspectes en els quals mantenia un discurs ambigu i per contrastar els seus programes electorals. Però Martí, coneixedor del seu increïble avantatge, va buscar una fórmula elegant per evitar el cara a cara sense quedar en evidència (va dir que només l’acceptaria amb el consentiment dels altres dos partits minoritaris). Al demòcrata li interessava, precisament, un final de campanya tranquil perquè tot continués exactament com estava, abismalment al seu favor. En qualsevol cas el debat a quatre de l’1 d’abril no representava cap risc per a ell ja que el format encotillat (es va estructurar en quatre blocs temàtics amb sis intervencions de cadascun: una presentació inicial, una al principi de cada bloc, i una de conclusió final) en què es va desenvolupar, no afavoria pràcticament l’intercanvi directe de parers i es va convertir més aviat en una arenga per torns dels quatre sobre cada tema. Tot i així, paradoxalment, Jaume Bartumeu va defugir l’enfrontament directe amb Martí i va mantenir el mateix rol que durant la resta de la campanya. Els debats radiofònics es van saldar amb un to moderat i centrats en la crisi i la relació amb Europa, sense aportar grans novetats a la campanya.

NOTES.

[1] Balas Lara, Montserrat. ¿Dónde está el secreto para establecer una fluida relación con los medios de comunicación?. Abril 2010.

[2] El dia 21 se celebraren debats parroquials a Ràdio Valira (Canillo), Cadena SER (Encamp) i ATV (Ordino). El 22 a Ràdio Valira (Encamp), Cadena SER (Ordino), AD Ràdio (Canillo) i ATV (Canillo). El 23 a Ràdio Valira (La Massana), AD Ràdio (Ordino) i ATV (Encamp). El 24 a Ràdio Valira (Ordino), Cadena SER (Canillo) i ATV (Escaldes). El 25 a Ràdio Valira (Andorra), Cadena SER (La Massana) i AD Ràdio (Encamp). El 28 a Cadena SER (Andorra), AD Ràdio (La Massana) i ATV (Andorra). El 29 a Ràdio Valira (Escaldes), Cadena SER (St. Julià), AD Ràdio (Escaldes) i ATV (St. Julià). El 30 a Cadena SER (Escaldes), AD Ràdio (Andorra) i ATV (La Massana).