Portada d’El Periòdic d’Andorra (04-04-11)
La victòria electoral de Demòcrates per Andorra va ser rotunda i sonada. Mai abans en la història de la democràcia andorrana un partit havia aconseguit una majoria absoluta tan folgada. DA es va imposar a totes les parròquies –llevat de Sant Julià on va guanyar el seu soci Unió Laurediana –i va assolir més de la meitat dels vots de la circumscripció nacional (55’15%). En total es va fer amb vint Consellers Generals enfront dels sis del PS i dels dos d’Unió Laurediana. El triomf aclaparador de “l’onada taronja” va suposar el desastre del Partit Socialdemòcrata, que només va aconseguir igualar el pitjor resultat de la seva història, en perdre vuit Consellers Generals i la majoria simple de la legislatura anterior, víctima del vot de càstig dels andorrans després de dos anys de gestió al capdavant del Govern. També ho va patir Andorra pel Canvi que va desaparèixer de la cambra mentre que Verds d’Andorra no va aconseguir entrar en ella una vegada més, quedant-se ambdós a les portes de l’hemicicle per un grapat de vots.
El triomf de DA es va endur per davant tots els feus “tradicionals” socialdemòcrates com Encamp o Andorra la Vella (parròquies de tendència socialdemòcrata atenent als resultats electorals en comicis anteriors) i va acabar –està per veure si temporalment o definitiva –amb el projecte personal d’Eusebi Nomen. El PS va perdre 1.213 vots nacionals (un 10’23%) a més de les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Ordino i Encamp que són les més poblades del país[1].
CIRCUMSCRIPCIONS PARROQUIALS
Els resultats més ajustats es van produir a Ordino (81 vots de diferència malgrat que el PS va guanyar 74 respecte el 2009) i a la capital, on els van separar 262 paperetes, gairebé la mateixa quantitat que va perdre el PS respecte el 2009 (268 vots, un 7%). Per altra banda, la major distància de DA es va assolir a Escaldes-Engordany amb una diferència de 983 vots (un 30% de diferència), el que confirma l’alta fidelitat dels electors amb el seu ex Cònsol Major Antoni Martí. També és cridanera la defenestració a Encamp. Els socialdemòcrates van perdre a aquest antic bastió 72 vots (un 4%) i DA li va treure 558 de diferència gràcies a la suma de les paperetes que el 2009 havien obtingut per separat ApC i CR, el que demostra l’encert d’haver integrat a les seves llistes a la Unió Parroquial de Carles Ensenyat (ex Conseller General d’ApC). Malgrat tot, el PS va aconseguir millorar el seu resultat a les parròquies de Sant Julià de Lòria, on va sumar 98 vots més que el 2009 (un 3% més), i d’Ordino on va assolir 74 més (un 5% extra), tot i haver perdut en ambdós territoris. Encara que les enquestes auguraven inicialment una derrota demòcrata a Ordino, l’aliança entre GUPI i PS no va poder consolidar-se i retenir els dos Consellers que havien aconseguit per primera vegada el 2009.
CIRCUMSCRIPCIÓ NACIONAL PER PARRÒQUIES
Com ja hem vist, el vot parroquial acostuma a arrossegar el nacional així que les diferències a la circumscripció nacional són equiparables als diferents territoris. La llista nacional de DA va ser la més votada a totes les parròquies distanciant-se del PS en 3.156 sufragis. A tres parròquies DA va aconseguir superar el 60% dels vots (Canillo, La Massana i Escaldes) i a altres tres el 50% (Sant Julià, Encamp i Ordino). El territori més renyit va tornar a ser la capital on les diferències entre PS i DA es van reduir a 240 vots (un 4’97% de distància).
Andorra pel Canvi, per la seva banda, va pagar la seva part de culpa en el bloqueig polític i va perdre la confiança dels electors que el 2009 li havien proporcionat tres Consellers Generals. En aquesta ocasió li van faltar 117 vots per accedir a la cambra andorrana. La llista liderada per Eusebi Nomen es va ressentir també de la pèrdua de suports territorials i només va poder obtenir 1.040 vots (el 6’7% de l’electorat) vessant la preuada quantitat de 1.728 sufragis respecte el 2009, quan el va recolzar el 18’86% de la població, i empitjorant els seus resultats a tots els territoris. ApC va tenir un seguiment molt desigual a les parròquies. On més suports va recaptar va ser a Sant Julià de Lòria –213 vots (9’23%) malgrat perdre el 6’67% dels votants de 2009 –i a Ordino amb 95 seguidors (8’68%). Encara que la llista comptava amb una presència important d’ordinencs no va ser suficient i ApC va acabar perdent un 13’32% del seus antics suports a aquesta localitat. Però on la vessa va fer més mal va ser a la parròquia d’Encamp. Nomen va perdre allà un 24’85% dels vots i només va poder mantenir el 6’95% de la presència (150 vots) després de la sortida de la coalició d’Unió Parroquial per integrar-se a DA. A Escaldes-Engordany es va deixar un 15’24% aconseguint el 4’66% (152 paperetes) dels sufragis. A cap de
les parròquies va aconseguir superar el 9% de representació.
PARTICIPACIÓ
La participació a les eleccions anticipades del 2011 es va reduir lleugerament en un 1’2%, passant del 75’3% en 2009 al 74’12% en 2011 segons les dades oficials publicades pel Govern. Tot i sent la xifra més baixa registrada des de l’entrada en vigor de la Constitució el 1993 no es pot parlar d’una desmotivació massiva ni d’una actitut de càstig generalitzada dels andorrans envers els polítics –tal i com apuntaven les ja esmentades enquestes del CRES –ja que continua sent un percentatge alt de participació i en consonància amb els països del seu entorn més pròxim. Les darreres generals celebrades a Espanya el 2008, per exemple, havien comptat amb un 75’3% de participació al Congrés (Font: Ministeri de l’Interior espanyol). Això sí, es confirma una línia de caiguda des que el 1997 se celebraren les segones eleccions generals al Principat, quan es va registrar el rècord de 81’6% de participació. A la cita del 2001 es va mantenir estable però quatre anys després, el 2005, va caure fins el 80’4%. La tendència és contrària a l’espanyola, que des dels comicis de 2000 (68’7% de participació) ha anat incrementant progressivament i lleugera l’assistència dels seus votants. Per parròquies, la participació va pujar especialment a Canillo i Ordino mentre que va caure notablement a Andorra la Vella precisament els tres territoris on més ajustada va ser la victòria de DA sobre el PS.
REACCIONS DURANT LA NIT ELECTORAL
Per finalitzar aquest apartat ens interessem succintament per les reaccions dels quatre candidats
manifestades durant la nit electoral ja que, segons una regla no escrita dels professionals de la comunicació política, la següent campanya electoral arrenca el mateix moment de conèixer els resultats de la present. En aquest sentit podem afirmar que els quatre van mantenir intactes les seves estratègies de campanya i van repetir els mateixos discursos i arguments.
- Isabel Lozano
va aprendre la lliçó del 2009 i no va tornar a carregar contra els votants que, una vegada més, es resistien a permetre’ls l’accés a les institucions. Es va limitar a lamentar aquesta circumstància i a mostrar la seva satisfacció pel petit creixement experimetat per la formació emmarcant-lo al context del desastre socialdemòcrata, amb la qual cosa adquiria una major rellevància. A més, va
aplaudir la proposta de diàleg llançada per DA durant la contesa i va reconèixer l’encert d’aquesta formació. - Qui no va saber perdre en aquesta ocasió va ser Eusebi Nomen que no va ocultar la seva decepció amb un resultat que l’expulsava del Consell General. En una nit amarga va lamentar que la ciutadania “no vulgui que hi hagi cap control”. Sense reconèixer el seu paper al bloqueig parlamentari, va tornar a dirigir les seves crítiques furibundes contra el PS i a DA el va fer “responsable al 100%” del futur del país. Sobre el del seu partit no va voler parlar explícitament però en afirmar que “l’únic que té futur és DA” va donar a entendre que no tenia cap sentit mantenir en peu ApC sense representació institucional. Va cometre un greu error en expressar-se així ja que va poder semblar que el seu únic interès era el poder i no treballar pels ciutadans. Aquesta actitud repercutirà negativamente a la seva imatge si a la pròxima campanya decideix presentar-se després d’haver desaparegut del panorama polític actiu. Una altra cosa serà que s’integri a les llistes de DA o es coaligui a alguna parròquia sota unes altres sigles.
- Jaume Bartumeu, de la seva banda, va haver de complir el paper més difícil. Acostumat moltes vegades a perdre eleccions, encara que no de manera tan aclaparadora, no va poder dissimular el seu enorme disgust i amb veu entretallada va realitzar una breu declaració pública on es va mostrar groller i malcarat amb els periodistes que van realitzar preguntes incòmodes o que van insistir perquè aclarís alguns extrems sobre el seu futur polític. Bartumeu va atribuir la derrota a la crisi econòmica però no va reconèixer el càstig de l’electorat i va insistir en culpar de la situació de bloqueig a l’oposició. Al seu favor destaca el fet d’haver reconegut la derrota sense pal·liatius i la necessitat de realitzar una reflexió profunda en el sí del partit i la seva voluntat personal de culminar una transició el més ràpida possible “pel bé del país”.
- Antoni Martí va ser l’últim en comparèixer, com mana la tradició, i va seguir fidel a l’estil dialogant i aglutinador que el va caracterizar durant la campanya. Sense mostrar una alegria desbordada i contenint l’eufòria públicament va tendir la mà a tots els partits per sortir plegats de la crisi. Va advocar per un “canvi tranquil” i va assegurar que treballaria amb modèstia, cautela i prudència. Als pocs dies de mandat va començar a demostrar-ho amb fets i va oferir al PS assumir algun Ministeri dins el seu Govern tot i que aquest ho va rebutjar. En la línia de captació ideològica, Martí va nomenar ambaixador davant el Consell d’Europa a Josep Dallerès, qui havia presidit el Consell General socialdemòcrata durant l’anterior legislatura i continuava sent una important figura al partit.
NOTES.
[1] Segons el Departament d’Estadística les parròquies més poblades al tancament de 2010 eren Andorra la Vella (23.505 habitants), Escaldes-Engordany (16.920 habitants), Encamp (14.357 habitants) i La Massana (9.937 habitants).
Andorra, del porta a porta al 2.0 