La formació ecosocialista va mantenir un discurs erràtic i poc estructurat, tot i que compensat amb propostes clarament definides en un complet programa electoral. Va ancorar la seva base discursiva general en l’austeritat i en denunciar l’absurd i car que resultaven unes eleccions anticipades que no haurien d’haver-se convocat si els elegits el 2009 haguessin estat capaços d’entendre’s. No va desenvolupar una línia propagandística clara i definida, encara que sí que va mantenir una filosofia blanca i primordialment d’integració (J.M. Domenach), intentant formar a ciutadans en l’esperit verd. Es va ajudar de les tècniques de simplificació aplicades al seu missatge, als seus signes i colors, tots ells dotats d’una gran càrrega simbòlica.
Els seus temes de campanya van girar al voltant dels quatre blocs recurrents a la formació: reactivació econòmica, polítiques socials, sostenibilitat i participació democràtica. Pel que fa als assumptes sectorials, VA propugnava la necessitat de potenciar les pimes i el petit comerç; la defensa de l’Estat del Benestar (inexistent com a tal a Andorra) en relacions socials, funció pública, immigració, sanitat, educació, cultura i esports; la creació de llocs de treball i assegurar la governabilitat avaluant els programes electorals de la resta. Proposava un nou model de política ambiental per incrementar la independència energètica i un Consell General fort basat en la regeneració política, la democràcia participativa i una “millor manera de governar”.
Tot i així, va ser una campanya amb menys contingut programàtic que a la contesa anterior. La seva candidata va ser molt crítica amb un sistema polític “allunyat de la realitat” i va destacar la “necessària austeritat en la gestió pública”. A més, va voler evitar la confrontació directa amb els altres partits encara que els primers dies de campanya va caure en l’error de valorar algunes qüestions que no van contribuir a difondre el missatge desitjat. Les línies de crítica als seus rivals tractaven de posar en valor els seus propis atributs positius mitjançant el contrast. Així, van denunciar el desconeixement de la realitat del carrer de les altres formacions, l’allunyament del dia a dia dels ciutadans i el fet que no haguessin estat capaços d’arribar a cap consens durant els dos anys previs malgrat la situació del país. Van fer bandera de l’austeritat i van plantejar qüestions per a la reactivació econòmica i la millora de la qualitat de vida en un to generalment tranquil i assossegat.
Anàlisi d’imatge d’Isabel Lozano Ι Història de Verds d’Andorra
Andorra, del porta a porta al 2.0 