Va néixer a Escaldes-Engordany el 1963, està casat i és pare de tres fills. És un veterà de la política andorrana tot i que era la primera vegada que encapçalava la candidatura a unes legislatives. Tanmateix, ja havia guanyat dues eleccions comunals per majoria absoluta. El 2003 es va convertir en cònsol Major d’Escaldes-Engordany representant al Partit Liberal (PLA) i sent reelegit el 2007 sota les sigles d’Unió del Poble, la força parroquial que ell mateix va crear després d’abandonar el PLA per desavinences. Va renunciar al càrrec de cònsol Major el febrer de 2011 per presentar-se com a candidat a cap de Govern per Demòcrates per Andorra. Anteriorment, havia estat conseller general del Partit Liberal en tres legislatures consecutives entre 1994 i 2003, any en què va renunciar al seu escó per presentar-se a les eleccions comunals. Va arribar a liderar el grup parlamentari liberal fins al 2003, quan van ser evidents les diferències amb l’aleshores cap de Govern, Marc Forné, i aquell mateix any va abandonar també, la secretaria general del PLA. És arquitecte de professió, va estudiar a la Universitat de Tolosa (França). Li agrada jugar a futbol i veure bàsquet, un esport que practiquen els seus fills. També es declara amant dels viatges. Una de les seves destinacions favorites és la República Dominicana, d’on és originària la seva dona.
Antoni Martí va ser militant del Partit Liberal (PLA) des que el 1994, amb 31 anys, s’inicià en la política andorrana. No obstant això, el 2007 es va presentar a la reelecció com a cònsol sota les sigles d’Unió del Poble, una formació creada ex professo després de la seva sortida del PLA. Això li va permetre desmarcar-se a les darreres generals de 2009 de Coalició Reformista, la marca sota la que concorria el PLA juntament amb Nou Centre i que va perdre enfront del PS. En opinió d’alguns dels líders d’opinió consultats, Martí no és un liberal en sentit estricte sinó un populista que es mostra moderat i prudent davant les reformes esbossades en un programa electoral suficientment ambigu com per seduir a una majoria àmplia de l’electorat andorrà.
ANÀLISI D’IMATGE
Antoni Martí va encarnar la figura de la renovació i l’esperança durant la campanya electoral de 2011. Tot i ser l’aspirant més jove dels quatre concurrents, aconseguí projectar una imatge de solvència recolzada en la seva dilatada experiència política, de prudència, diàleg i assossec polític que s’allunyava de la dura crispació en què el seu principal rival s’havia vist immers durant la legislatura i que no va saber revocar durant la campanya. Antoni Martí es va comportar alhora com a “l’increïble home corrent” i “star polític”, personificant el model de leader de charme (home encantador) de la tipologia de Schwartzenberg. Un home comú que encarna les virtuts comunes, simple, tranquil, moderat, modest i amb les mateixes preocupacions que l’andorrà mitjà. Però també un líder encantador, proper i llunyà al mateix temps, superior per la seva formació i igual pel seu origen, interessos i preocupacions. Amb vel·leïtats populistes, representa la figura del germà gran que ajuda a enfrontar-se als adults amb una actitud juvenil d’activitat.
A continuació proposem una anàlisi de la imatge d’Antoni Martí a partir del patró suggerit pel doctor en Publicitat i Relaciones Públiques Joaquim Puig.
| 1. GÈNERE |
| Home. |
| 2. EDAT/TIPUS |
| Nascut a Escaldes-Engordany el 1963, tenia 48 anys en el moment de les eleccions generals. Va ser el candidat més jove dels que concorrien. Pot considerar-se un home jove dins de la política andorrana encara que compta amb una llarga experiència en gestió pública: ha estat cònsol Major durant 8 anys i conseller general en tres legislatures consecutives. És un valor a l’alça al partit, de fet a l’estiu de 2011 va ser elegit president de DA, un cop oficialitzat el partit. Mai no ha perdut unes eleccions. Actualment representa la renovació. |
| 3. FÍSIC |
| Alt i prim però no llargarut. Calvície avançada a la coroneta i al front que matisa amb un cabell molt curt i sense volum. Canós. La seva cara és allargada, amb el nas punxegut i els llavis estrets i carnosos sense tensió. Esbossa somriures tímids, sense exageracions, tot i que quan riu mostra unes dents grans. Mirada afable d’ulls marrons i celles fines perfilades naturalment per fer més grans els seus ulls i atorgar una mica més d’expressivitat al seu rostre. Arrugues incipients d’expressió al front i a l’entorn dels ulls. Té una piga a la galta dreta. Afaitat molt apurat. |
| 4. ROBA I INDUMENTÀRIA |
| Martí fa servir dos registres de vestuari. L’informal es compon de vestit de jaqueta de color blau marí o negre, i camises llises blau clar o rosa pàl·lid sense corbata. En algunes ocasions fins i tot sense jaqueta, amb la camisa sempre per dins dels pantalons. Sabates negres de cordons. Abric marró o negre si té actes al carrer. En un ambient més institucional afegeix corbates a la seva indumentària habitual, gairebé sempre de ratlles en tons semblants a la roba. Utilitza ulleres amb muntura metàl·lica i vidres quadrats que permeten divisar perfectament la seva expressió. |
| 5. EXPRESSIÓ |
| Bon orador. Veu tranquil·la, apaivagada i dolça que sap omplir d’intensitat i matisos quan és necessari. Dicció correcta. Bona utilització del llenguatge corporal. Mirada expressiva i somriure amable. |
| 6. CARACTERÍSTIQUES POSITIVES |
| Proper, jove, preparat, connecta amb la gent del carrer, simpàtic. Tics populistes. Aliè a la crispació política de l’anterior legislatura. Mai ha perdut unes eleccions. |
| 7. CARACTERÍSTIQUES NEGATIVES |
| Discurs poc estructurat i ambigu. Ha rebut el recolzament explícit de l’oligarquia financera i econòmica andorrana. Passat conflictiu al PLA. |
| 8. ACTUACIONS |
| Cònsol major d’Escaldes entre 2003 i 2011, conseller general entre 1994 i 2003. Candidat a cap de Govern per primera vegada el 2011 per Demòcrates per Andorra. Fou secretari general del PLA fins al 2003 i líder del seu grup parlamentari al Consell General. Actual president de DA. |
| 9. ÀMBIT D’ACTUACIÓ |
| Polític, econòmic i social. |
| 10. DEFINICIÓ GLOBAL |
| Leader de charme, home pròxim al poble, amb preocupacions similars, imatge de renovació, honradesa, de tarannà assossegat, serè i dialogant. Alta preparació en gestió pública i rodejat d’un bon equip, malgrat que sense experiència en assumptes d’Estat i amb un discurs conscientment ambigu i polisèmic. |
ANÀLISI DAFO
D’entre les opinions recaptades entre els directors i responsables de política dels principals mitjans de comunicació privats[1] hem elaborat la següent anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats al voltant del candidat Antoni Martí. Destaquem a continuació els punts positius i negatius a potenciar o millorar durant la campanya:
ATRIBUTS POSITIUS SEGONS ELS LÍDERS D’OPINIÓ:
- simpàtic i entranyable
- nou tarannà dialogant, de consens i allunyat de la crispació
- pròxim al ciutadà i proper a les preocupacions del carrer (amb tics populistes)
- imatge de bon gestor en l’àmbit local
- s’ha rodejat d’un equip molt competent
- capacitat per sumar a persones de diverses tendències ideològiques i deixar enrere antics enfrontaments polítics per superar les dificultats del país
- discurs de centralitat política
ATRIBUTS NEGATIUS SEGONS ELS LÍDERS D’OPINIÓ:
- escassa experiència en la gestió pública estatal
- baix coneixement dels dossiers internacionals
- discurs poc estructurat i ambigu, polisèmic
- les ombres del passat liberal i el suport més que explícit de determinats sectors de l’oligarquia financera i empresarial andorrana
A la vista d’aquesta anàlisi està clar que el més convenient per a aquesta candidatura és llançar una campanya en positiu, basada en l’equip i no en un lideratge únic, molt enganxada al carrer, que aposti per la il·lusió i la renovació política per sumar i desterrar l’hostilitat parlamentària dels darrers anys. Ha de potenciar la simpatia i proximitat del líder i l’elevada preparació de l’equip que l’acompanya per projectar una imatge de solvència i donar credibilitat a l’oportunitat de canvi que s’ofereix als ciutadans.
CONEIXEMENT I VALORACIÓ SOCIOLÒGICA
L’enquesta sobre intenció de vot publicada pel CRES el 18 de març de 2011 situava Antoni Martí com el líder millor valorat de tots els que concorrien a les urnes. Pel que fa al grau de coneixement dels andorrans es pot dir que era força alt, un 92’3%, una dada molt significativa considerant que la candidatura es va llançar a menys de dos mesos de l’inici de la campanya. Tot i no arribar al percentatge de Jaume Bartumeu en el grau de popularitat (98’1%), sí que el va superar amb escreix en valoració. Martí obté un notable 7’1 sobre 10, molt per davant del 5’82 del líder socialdemòcrata. El més destacat d’aquesta enquesta és que Martí és el millor valorat, fins i tot entre aquells que es declaren votants del PS. Entre els seus propis votants treu un 8. No existeixen dades anteriors amb què comparar la percepció sociològica d’Antoni Martí, ja que era la primera vegada que es presentava a unes eleccions legislatives i en haver donat el salt des de la política local, no se l’havia inclós prèviament a les preguntes anteriors sobre portaveus parlamentaris.
Anar a «Candidats, candidatures i pespectives electorals» (→)
Anar a història de Demòcrates per Andorra (→)
Anar a «La demolidora campanya demòcrata» (→)
NOTES.
[1] Entrevistes realitzades entre març i maig de 2011 a Marisol Fuentes, directora de Cadena SER-Principat d’Andorra; Noemí Rodríguez, cap d’informatius de Cadena Pirenaica-Ràdio Valira; Iago Andreu, cap de redacció d’El Periòdic d’Andorra; cap de política del Diari d’Andorra, i Albert Roig, director de l’Agència de Notícies d’Andorra.
Andorra, del porta a porta al 2.0 