DA_Contactes directes amb els votants

Martí, ballant amb una padrina

Martí balla amb una padrina durant una visita a una llar de jubilats.

Les eines interactives incloses en aquest apartat han estat tradicionalment les millor valorades pels partits andorrans en el seu afany d’aconseguir resultats positius a les urnes, encara que són també les més costoses de portar a terme ja que requereixen un considerable esforç de personal i temps de dedicació. Per això, no tots poden permetre’s dedicar-hi els mateixos recursos. En aquest epígraf trobem una de les claus de l’èxit demòcrata, una coalició que es va treballar el carrer millor que la resta de candidatures.

Martí, parlant amb els padrins de Quim de Dolsa

Martí conversa amb els padrins durant un berenar a una Casa Pairal.

L’equip va posar una gran obstinació en el porta a porta, especialment a les parròquies considerades crucials com ara Andorra la Vella i La Massana on es preveien resultats molt ajustats. Es van intensificar els esforços a la capital (la més poblada), on candidats d’altres parròquies van ajudar a dur-lo a terme “per donar sensació d’unitat” tal i com explica Estanislau Sangrà. També es va desenvolupar un nou tipus digital de porta a porta a Andorra la Vella del qual en parlarem a l’apartat dedicat a la campanya 2.0. En aquesta parròquia, que ens serveix de referència, quinze parelles de candidats i simpatitzants van anar explicant el programa i demanant el vot per les cases particulars. El procediment era senzill. Segons recollia un reportatge publicat durant la campanya al Diari d’Andorra (‘Com jugar a casa’ per D. Moreno, publicat el 25-03-11) es van dividir els cinc barris de la capital entre els onze dies de campanya i es van crear rutes per intentar arribar als 6.600 electors. Les visites es concentraven a partir de les 19 hores, donat que no sempre se’n podien concertar suficients per telèfon i a aquesta hora era més fàcil trobar a casa els votants. Les adreces van sortir d’una base de dades creada a partir d’eleccions anteriors, eliminant tots els candidats rivals i els seus cercles familiars més pròxims. Després de cada xerrada, els voluntaris deixaven una petjada de la seva visita, amb l’objetiu de reforçar-la en la memòria mitjançant prospectes o programes electorals de la coalició a més de paperetes de vot i sobres electorals.

Martí, durant la seva visita a Encamp

Canvassing amb el sector de la construcción durant una visita a Encamp.

El canvassing també es va desenvolupar mitjantçant visites a determinats llocs de treball i oci buscant un contacte directe amb possibles votants de l’entramat de l’administració pública especialment. Així, Martí va acudir a l’oficina central de FEDA, a les dues seus de l’STA i al parc de bombers, entre d’altres indrets, per reunir-se amb els seus treballadors i explicar-los les seves propostes de futur en primera persona. L’estratègia de proximitat incloïa també visites a les llars de jubilats de totes les parròquies per compartir berenar amb els avis, una partida de billar o, fins i tot, unes passes de ball amb les senyores si era necessari.

Festa infantil celebrada al Parc Central d’Andorra la Vella.

Per estalviar temps i guanyar repercusió, la campanya també va buscar fórmules de contacte directe que congreguessin el major nombre de persones possible i estenguessin el sentiment gregari i de pertinença entre els assistents. DA va celebrar una festa infantil amb inflables al Parc Central d’Andorra la Vella, una altra festa familiar a les pistes d’esquí de Pal (La Massana) i una festa nocturna amb discomòbil per a joves, a Encamp. També va organitzar una calçotada popular a Encamp el primer dia de campanya i un aperitiu a Escaldes en finalitzar el recorregut de l’enganxada de cartells.

Reunions de poble a Sant Julià de Lória i a Ordino.

A més, diàriament es van celebrar reunions públiques als pobles obertes a tots els ciutadans, una espècie de míting popular que acostumava a organitzar-se a centres culturals, sales d’exposicions o complexes esportius. En moltes ocasions es tractava dels mateixos indrets per on havia passat o passaria el Partit Socialdemòcrata. DA va mantenir un clar equilibri territorial visitant almenys una vegada cada cap de parròquia i una o dues vegades més algun poble de mida menor pertanyent als mateixos. Especial rellevància va adquirir la reunió al Pas de la Casa, que alberga un potent moviment separatista per convertir-se en parròquia, i a Santa Coloma, amb un gran pes demogràfic. Per al final van deixar la reunió a Andorra la Vella, el seu calador principal de vots fins aleshores juntament amb Escaldes, com a plat fort.

La candidatura va disposar d’una seu central ubicada a Andorra la Vella on, a més d’organitzar els voluntaris, s’atenien les demandes d’informació de qualsevol ciutadà que es presentés o truqués per telèfon. Als materials propagandístics publicats s’animava a fer-ho i a més de l’adreça postal, el telèfon i la pàgina web s’incloïa una adreça de correu electrònic perquè els ciutadans fessin arribar dubtes, suggeriments o qualsevol altre tipus de comentari.

Reunió de DA amb federacions esportives

Reunió amb les federacions esportives a la seu de DA.

Com a succedani de contacte directe amb els votants són destacables les reunions diàries que Antoni Martí i el seu equip van mantenir amb altres tipus de líders d’opinió: representants sectorials del món de la banca, el comerç, les finances, l’hoteleria, el funcionariat, etc. Podrien incloure’s també aquí les visites a les cases regionals portuguesa, gallega i andalusa, o a les associacions que congreguen residents hindús, jueus, etc. Aquestes trobades se celebraven amb un doble objectiu, guanyar-se la confiança del sector a través dels seus representants, perquè aquests influïssin positivament en els seus associats, i captar l’atenció de la premsa per projectar la seva imatge entre la societat. Aquestes reunions de feina amb la cúpula econòmica i social del país acostumaven a celebrar-se als matins, deixant per a la tarda les visites populars a les llars de jubilats i les trobades de poble.

Martí, visitant una botiga a Canillo

Passeig per l’eix comercial de Canillo (Canvassing).

Una altra eina desplegada per DA van ser les passejades pel carrer. Martí la va emprar en tres jornades al final de la campanya visitant totes les parròquies, sempre acompanyat per altres candidats, per tal de crear una sensació de bullícia i equip i aconseguir que la curiositat animés més vianants a apropar-se i conversar amb ells de manera espontània. De fet, qualsevol acte de DA va fomentar sempre la presència i interacció dels ciutadans i va buscar les distàncies curtes.

Enganxada de cartells de DA (ANA).

L’acte d’enganxada oficial de cartells ja va suposar una demostració de força en aconseguir congregar unes 200 persones entre candidats i simpatitzants, ja que els aspirants de cada parròquia s’anaven unint a la caravana (al contrari que els del PS, que en alguns indrets només van reunir a mitja dotzena de persones). La caravana va arrencar al Pas de la Casa, una localitat que ja havia acollit un bon nombre d’actes de precampanya de DA tot demostrant l’interès estratègic del centenar de vots que es disputaven en aquesta localitat encampedana amb aspiracions d’independència. El final tampoc va ser casual, es va triar Escaldes-Engordany, la localitat natal del líder i la seva plaça més forta ja que havia governat aquí durant dos mandats consecutius amb un gran seguiment popular. La festa de final de campanya es va celebrar a Andorra la Vella, on tenien posades totes les esperances, reunint a 650 persones al Centre de Congressos – segons dades oficials proporcionades per la coalició–que van suposar un “rècord absolut d’assistència a qualsevol acte polític al país”. Els simpatitzants van seguir en directe el debat a ATV i, posteriorment, van rebre la visita del líder, que va pronunciar unes breus paraules d’ànim i agraïment abans de la mitjanit com a colofó de tretze dies de campanya electoral.

Anàlisi d’imatge d’Antoni Martí Ι Història de Demòcrates per Andorra

Tornar a “La demolidora campanya demòcrata” (→)

Anuncios