Andorra pel Canvi (ApC), ciutadans al poder

logo apcAndorra pel Canvi és una plataforma ciutadana nascuda a finals del 2008 “oberta a tots els pensaments polítics i opinions, sempre respectant la democràcia”, segons recull la seva declaració de principis. El seu objectiu és “sumar esforços de tots aquells ciutadans preocupats per la greu situació econòmica i social”. Es presenta com l’opció “que posarà fi a l’espiral de problemes acumulats a Andorra”.

La plataforma busca el consens de tots els pensaments i de totes les forces polítiques per aportar solucions, allunyant-se del bipartidisme. Vol convertir-se en l’alternativa a liberals i socialdemòcrates apropant-se i nodrint-se de ciutadans cansats del model polític, per això assegura que “representa una ruptura amb la manera de fer política a Andorra que rau en les noves idees per avançar, la recerca del consens i la voluntat de treballar per retornar la pluralitat a les institucions”. Afirmen fugir de dogmatismes ideològics, es consideren “pragmàtics” i defensen que l’autèntic centre “han de ser els ciutadans”. ApC ofereix un programa ambigu. No vol posicionar-se ni a la dreta ni a l’esquerra, ni tan sols vol ubicar-se al centre perquè el seu objectiu, sosté, és “centrar-se en els ciutadans i en el treball d’equip” que s’ha de dur a terme per “redireccionar” la situació crítica d’Andorra. Pretén acabar amb el “sistema bipartidista” actual en el que considera que regnen “les disputes i la crispació”.

A la plataforma es van integrar algunes agrupacions locals com Units pel Progrés a Encamp (malgrat que se’n va sortir el 2011); Segle 21 a Sant Julià; Independents d’Ordino i Renovació Democràtica. Crida l’atenció que aquesta darrera havia concorregut a les generals de 2005 en coalició amb el PS sota la marca L’Alternativa i va aconseguir guanyar a les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. El 2001 Renovació Democràtica ha preferit “no compartir projecte” ni amb ApC ni amb el PS perquè no ha trobat la “motivació suficient” i, per qüestions econòmiques ha desistit també de concórrer en solitari, segons explicava la formació en un comunicat oficial penjat a la seva pàgina web.

TRAJECTÒRIA PARLAMENTÀRIA, ENTRE LA INTEGRACIÓ I EL CAMÍ EN SOLITARI

La plataforma Andorra pel Canvi va ser la gran sorpresa de les eleccions generals del 2009. Amb menys d’un any d’existència, aconseguí fer calar el seu missatge entre els andorrans descontents i va assolir tres escons al Consell General. Eusebi Nomen, que havia estat el cap de cartell, va liderar el grup parlamentari fins la nova convocatòria electoral d’abril de 2011. Es va convertir en el partit frontisa del parlament nacional andorrà, va permetre la investidura del socialdemòcrata Jaume Bartumeu com a cap de Govern, però no va accedir a cap pacte estable de govern. Tampoc va facilitar l’aprovació de lleis fonamentals ni dels dos projectes de pressupostos per al 2010 i 2011, en línia amb l’actuació del grup parlamentari reformista (CR).

Pel fet de tenir a la seva mà la clau de les majories parlamentàries qualificades, a Nomen se li atribueix bona part de la situació de bloqueig polític al Consell General. Segons un estudi del CRES realitzat el febrer de 2010, ApC i CR eren percebuts pels andorrans com els principals culpables de la situació de bloqueig parlamentari i la ingovernabilitat del país, tot i que la responsabilitat estava molt repartida: el 12’1% dels enquestats culpava únicament Coalició Reformista; el 10’9% només Andorra pel Canvi; el 8’1% només el Partit Socialdemòcrata; el 7’2% responsabilitzava els tres partits, i el 3’6% a CR i ApC. La oposició de Nomen i d’ApC durant els dos anys de legislatura es va basar en la independència d’actuació, no va voler comprometre’s amb el PS, dificultant així que tiressin endavant els projectes de govern i els pressupostos, però tampoc es va casar amb CR, que va tractar de festejar-lo fins l’últim moment de cara a la nova convocatòria electoral. Malgrat els intents de la Coalició Reformista perquè ApC s’integrés a Demòcrates per Andorra, Nomen va decidir finalment presentar llista pròpia i concórrer en solitari. La plataforma es va crear per concursar a les eleccions del 2009 i després de la seva desaparició de les institucions el 2011 es valora la dissolució definitiva. Nomen donava el partit “per mort” la mateixa nit electoral en diverses entrevistes radiofòniques. La incògnita és saber si el ressucitarà en propers comicis.

Anar a l’anàlisi d’imatge d’Eusebi Nomen (→)

Anar a “L’anada a menys” campanya d’ApC (→)