L’estratègia digital d’ApC va ser senzilla i testimonial. Va incloure el manteniment d’una pàgina web corporativa i una discreta presència a les quatre xarxes socials més populars (Twitter, Facebook, Flikr i YouTube). El més original va ser la creació d’un esdeveniment d’un dia a Facebook on ApC emplaçava els seus seguidors a canviar la seva fotografia de perfil per la del candidat Eusebi Nomen i escriure a la barra d’estat què s’havia de millorar a Andorra. D’aquesta manera, avançaven el leitmotiv de la campanya “ApC dóna la cara per tu”.
Imatge de capçalera del Twitter d’Eusebi Nomen (captura març 2011).
Veure tots els Tweets publicats al perfil de Nomen durant la campanya (→)
El candidat disposa d’un perfil propi a Twitter gestionat pel seu equip de comunicació que no es va actualitzar en tota la campanya, de fet a l’agost de 2013 l’últim comentari escrit era del 20 de març de 2011, per la qual cosa deduïm que el compte ha estat abandonat. Tot i així, va aconseguir 14 nous seguidors durant els tretze dies de campanya.
Captura de pantalla del Facebook del candidat (març 2011).
El partit va obrir un perfil a Facebook però gairebé no va rebre actualitzacions o comentaris durant la contesa– l’últim era també del 30 de març. Quan ho va fer, es va limitar a reproduir els mateixos comunicats que s’enviaven a la premsa. L’equip del candidat es va centrar a mantenir al dia el perfil d’Eusebi Nomen a Facebook, aquest sí actualitzant-lo amb els actes previstos per a cada jornada, penjant notícies dels diaris que feien referència a les seves propostes i contestant les preguntes que molts andorrans van plantejar a través del mur. Segons explica Anna Massa, “diàriament en el Facebook del candidat apareixia un enllaç directe al web o a alguna notícia que volguessim destacar d’algun diari digital”. Tanmateix, el perfil ha quedat abandonat després de la campanya i durant la mateixa no es va observar una aposta decidida per mantenir un contacte continu amb els ciutadans, s’emprava com un canal més de difusió dels seus missatges unidireccionals sense que s’albirés una línia específica de contacte.Tampoc es van preocupar per mostrar un mur net ja que sovint va estar interromput per jocs de preguntes i similars, cosa que li restava credibilitat i serietat a la imatge global. A més, ApC va gestionar un compte a Flikr i un altre a YouTube. Ambdós es van fer servir com a suport per difondre fotografies i vídeos emesos a la televisió pública i no es van crear continguts específics per a aquests canals. Les xarxes socials, explica Massa, van servir principalment per “arribar als joves i als votants que no resideixen dia a dia al país”.
Captura de pantalla del web d’ApC (març 2011).
L’actualizació de la pàgina web corporativa va efectuar-se diàriament amb notícies, talls de veu, galeries fotogràfiques i de vídeos (ja hem comentat que es van penjar a YouTube totes les notícies emeses a Andorra Televisió sobre ApC). El portal resta inactiu i intacte des del final de la campanya però durant la contesa va ser un dels més complets i millor estructurats, a més de presentar el disseny més modern i atractiu de tots, amb nombrosos elements dinàmics i multimèdia. Com la majoria dels seus adversaris aquest web va primar la informació per sobre de la participació i no es va aprofitar com a instrument de coordinació interna. Es va emprar a l’estil d’un mitjà tradicional, atorgant-li un mer paper de difusió de missatges propagandístics en diferent format, combinant el concepte tradicional de comunicació de masses (un emissor, molts receptors) amb la comunicació interpersonal (de persona a persona) a través del correu electrònic. La campanya va incorporar interessants eines interactives com diversos correus electrònics on enviar dubtes sobre el programa i suggeriments però, paradoxalment, al web no es va facilitar la tasca destacant a la portada cap apartat on s’obrís un formulari simplement clicant-hi. Per trobar alguna adreça de correu electrònic s’havia de buscar entre les seccions i només apareixia un contacte per a la premsa.
Captura de pantalla del web d’ApC.
La pàgina es va convertir en una extensió del programa electoral que destacava sobretot per la seva concepció multimèdia. Seguint el model imperant al nord d’Europa, el web del partit va combinar dues estratègies principals: l’exposició de valors i objetius bàsics del partit amb la informació sobre les seves activitats i propostes. Va dominar, per tant, la comunicació unidireccional de masses. ApC va aprofitar aquest suport per penjar el programa electoral complet i un bon arxiu cronològic de notes de premsa, documents, discursos, fotografies, vídeos… a més d’informació biogràfica sobre el seu líder. Els continguts audiovisuals incloïen una oferta de vídeos a la carta, tot i que no d’emissions en directe com ja és habitual als grans partits europeus. No es troben al web opcions de comunicació multipersonal com ara xats, fòrums, llistes de correu, butlletins, sistemes d’alerta o weblogs col·lectius associats. Sí que alberga un blog del candidat però els últims posts es remunten a l’anterior campanya electoral de 2009.
Per tot això, podem concloure que la campanya 2.0 del partit va consistir a proporcionar una façana virtual al partit, utilitzant de la manera tradicional els nous recursos que brinden les tecnologies sense aprofitar les potencialitats de les xarxes per tal de crear una estructura específica de suports i mobilització.
Anàlisi d’imatge d’Eusebi Nomen Ι Història d’Andorra pel Canvi
Andorra, del porta a porta al 2.0 