Visita oficial de la delegació de l’ODHIR-OSCE a Andorra. Fotografia: Govern
Durant la campanya electoral de març de 2011, Andorra va rebre la visita d’una delegació d’observadors de l’Oficina d’Institucions Democràtiques i dels Drets Humans (ODHIR) pertanyent a l’Organització de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). L’objectiu de la missió d’experts era avaluar el procés electoral uns dies abans –del 21 a 23 de març– de les legislatives del 3 d’abril. Durant la seva estada es van entrevistar amb tots els actors que participen directament en l’organització dels comicis i en la campanya, com ara la Junta Electoral, el Tribunal de Comptes, representants dels quatre partits candidats, de mitjans de comunicació i de la societat civil (associacions d’immigrants, de dones, etc.).
Uns dies després de la seva estada van emetre un preocupant informe de conclusions en què criticaven greus desigualtats del sistema de votació andorrà. L’organisme «lamenta» l’actual situació «desigual» entre parròquies per poder aspirar a obtenir un escó al Consell General. Assegura que es produeixen desviacions de fins un 400% entre uns territoris i altres (Canillo amb 794 electors i Andorra la Vella amb 6.604 trien el mateix nombre de representants), mentre que la diferència màxima recomanable no hauria de superar el 15% segons el codi de bones pràctiques en processos electorals del Consell d’Europa.
L’informe també destaca altres defectes del sistema electoral com el petit percentatge de votants existent respecte a la població oficial (21.852 electors davant 85.015 habitants, segons el cens per a les generals de 2011). En aquest sentit, tant l’OSCE com el Consell d’Europa recomanen «facilitar la participació dels residents no nacionals en les eleccions locals» (les parroquials on es trien els representants dels set comuns) i que «amb deu anys de residència es pugui demanar la nacionalitat andorrana». També critiquen altres qüestions com la falta de regulació del finançament dels partits i les campanyes (asseguren que «la transparència en el finançament de la campanya es podria millorar fins i tot a través del requisit de divulgació dels ingressos i despeses de campanya abans de les eleccions») o la distorsió que es produeix entre l’assignació d’escons a partir de l’escrutini de la llista nacional. Recordem que no existeix un percentatge mínim de vots establert per aconseguir representació al Consell General, al contrari del que passa en la majoria de parlaments de països europeus amb sistemes proporcionals, i en canvi, s’apliquen criteris propis del sistema majoritari que teòricament només regeix l’escrutini de les circumscripcions territorials. L’OSCE també s’ofereix per millorar «el tractament d’algunes deficiències» del procés electoral andorrà, en futurs comicis i recomana una missió que els avaluï a consciència.
Precisament la manca d’un llindar electoral –que a Europa s’acostuma a fixar entre el 3% i el 5% dels vots vàlids– per accedir al parlament andorrà a través de la circumscripció nacional dóna arguments per defensar que el procediment és més accessible que a d’altres cambres del continent. La M. I. Sra. Mònica Bonell va deixar clar en una entrevista mantinguda en seu parlamentària mentre s’editava aquesta obra que la Sindicatura no comparteix en absolut les crítiques al sistema electoral andorrà i va defensar que durant l’etapa constitucional “sempre hi ha hagut una àmplia presència de partits a totes les legislatures al Consell General, excepte a l’actual[1]”. La Subsíndica va remarcar que el mètode andorrà no perjudica als més petits, al contrari, insisteix que “en no existir un llindar mínim de vots se’ls dóna més marge perquè puguin obtenir representació parlamentària”. Segons explica, “l’únic que no ho ha aconseguit mai ha estat Verds d’Andorra”.
Verds d’Andorra porta denunciant les mancances del sistema electoral des de 1995. La seva expresidenta Antònia Escoda[2] resumeix les deficiències que segons ella «segueixen perjudicant al seu partit i als més petits» en els següents aspectes:
- La diferència de representativitat dels consellers parroquials és d’un 400% entre Canillo i Andorra la Vella quan el màxim hauria de ser d’un 15%.
- L’OSCE veu mancances en el control del finançament de partits.
- En contra de les recomanacions de l’OSCE, no es considera la possibilitat d’observadors locals o internacionals durant les votacions; només pot haver-hi interventors nomenats per les candidatures que es presenten.
- La presència de polítics en taules electorals pot ser percebuda com un mitjà de pressió i es posa en dubte.
- Tot i la important presència de dones a les llistes, aquestes es troben en general en posicions menys elegibles. (A aquesta afirmació s’ha d’objectar, però, que dels 28 consellers generals que van resultar electes als comicis de 2011, quinze van ser dones enfront de tretze homes).
- L’OSCE posa èmfasi en l’evolució generalitzada a Europa cap a una participació de la població resident no nacional a les eleccions locals.
- L’OSCE descriu molt bé la dualitat entre una meitat del Consell General escollida per sistema majoritari i una altra per sistema proporcional. L’escrutini en la llista nacional, en teoria proporcional, introdueix un factor de distorsió de caire majoritari: en comptes d’establir un percentatge mínim de vots per entrar en el repartiment d’escons, que segons els parlaments europeus sol situar-se entre el 3% i el 5%, deixa fora els minoritaris.
En els darrers comicis generals tant Verds d’Andorra com Andorra pel Canvi van quedar fora del Consell General. Tots dos partits van presentar una demanda a la Batllia per a l’assignació del 28è conseller general ja que consideraven que hi havia un buit legal. Segons l’opinió d’Eusebi Nomen, líder d’APC, «el legislador no va tenir en compte la possibilitat que quedessin tres consellers per assignar a partir de les restes». A la demanda presentada pels dos partits se subratlla que tant el Partit Socialdemòcrata, com Demòcrates per Andorra, s’havien quedat a zero vots després d’assignar-se cadascun d’ells un conseller a partir de les restes que tenien, una situació insòlita. El seu recurs als tribunals, però, no va impedir que el 28 d’abril de 2011 es constituís el nou Consell General. Pocs dies després, el jutjat de guàrdia va desestimar sengles demandes argumentant que només les candidatures que han aconseguit almenys un conseller poden entrar en el repartiment de les restes.
Els experts consultats consideren que el sistema de representació proporcional andorrà és, com a mínim, «millorable». El politòleg Univers Bertrana[3] reconeix que la composició de la cambra no reflecteix fidelment la realitat de l’univers sociològic de votants i que el sistema tendeix al bipartidisme. No obstant això, ho justifica en la intenció del constituent en «reservar un paper rellevant a les parròquies (…) ja que el parlament andorrà no disposa d’una segona cambra», així que la circumscripció territorial «afavorida en relació a un repartiment proporcional serveix per introduir l’element de representació territorial que en altres estats té el Senat». En qualsevol cas, afirma que «és més injust» el mètode de repartiment d’escons de la circumscripció nacional que el de la parroquial, ja que el mètode de la “resta més elevada” “està modificat per la llei, de manera que no permet que una candidatura minoritària que no hagi obtingut inicialment escó per quocient electoral pugui després concórrer al repartiment de restes». Segons ell, durant el procés constituent els corrents conservadors van optar «per un sistema electoral que sent plenament democràtic contenia mecanismes per afavorir els partits grans i reduir la capacitat de les minories».
Arran de l’informe de l’OSCE han sorgit alguns moviments socials en què s’insta al poble andorrà a iniciar un debat sobre una reforma electoral i mitjançant una iniciativa legislativa popular «posar al Consell General davant la seva responsabilitat per aprovar una Llei electoral per l’Andorra del segle xxi». Importants líders d’opinió i fins i tot polítics en actiu –la periodista Noemí Rodríguez, la cònsol d’Andorra la Vella Rosa Ferrer, l’exministre Claude Benet o la poeta Ester Fenoll, entre d’altres– s’han sumat a aquesta iniciativa a les xarxes socials. Encara que de moment no s’ha presentat cap ILP específica, hi ha un grup de persones que està organitzant una campanya a través de Facebook i Twitter per recollir suports i impulsar la reforma.
Tornar a «Aproximació al sistema electorali context polític» (→)
[1] L’actual Consell General, fruit de les eleccions d’abril de 2011 que analitzem, es pot considerar bicolor donat que només existeixen dos grups parlamentaris: el demòcrata, que compta amb una absoluta majoria de 22 consellers –inclosos els dos d’Unió Laurediana– i el socialdemòcrata, amb sis representants.
[2] Durant l’edició d’aquesta obra, l’executiva de Verds d’Andorra, inclosa la presidenta Antònia Escoda, havia dimitit en bloc. El partit està a l’espera de celebrar un Congrés per triar-ne una de nova.
[3] Univers Bertrana és doctor en teoria política i social per la Universitat Pompeu Fabra i actual responsable de comunicació de la Universitat d’Andorra. Va ser cap d’informatius de la radiotelevisió pública andorrana (RTVASA) entre 2008 i 2009 durant el Govern d’Albert Pintat (PLA).
Andorra, del porta a porta al 2.0 