Nascuda a Anserall (Lleida) el 1956 i criada a Andorra, casada i mare de dues filles. És l’altra candidata d’origen estranger, tot i que no es tracta d’una nouvinguda en la política ni en l’associacionisme andorrà. Isabel Lozano ha estat cap de llista de Verds d’Andorra en totes les generals convocades des de la creació del partit el 2003, malgrat que mai ha aconseguit ocupar un escó al Consell General. És l’única dona que ha concorregut com a candidata a cap de Govern en tota la democràcia andorrana. Es dedica a la política des dels 16 anys, ha militat al PSUC (secció Andorra) i al moviment ciutadà internacional ATTAC. Fou una de les fundadores del Partit Socialdemòcrata el 2000 i, després de la seva sortida per desavinences en assumptes d’igualtat de gènere, nacionalitat i drets polítics dels residents va fundar Verds d’Andorra el 2003. Ha participat activament en el teixit associatiu andorrà i ha creat nombroses entitats entre les que destaquen l’Associació de Dones Migrants d’Andorra, l’Associació de Residents d’Andorra, Ciutadans en acció, el Grup de Dones per a la reflexió i l’acció, i l’Institut de Drets Humans.
Va arribar al Principat amb quatre anys de la mà dels seus pares les famílies dels quals, profundament republicanes i originàries d’Oriola (Alacant) i d’Almeria, van decidir refugiar-se a Andorra i França per guanyar-se la vida. Ha crescut i ha complert tota la seva escolarització al país. El 2000 va obtenir la nacionalitat andorrana després que la primera sol·licitud li hagués estat denegada. És màster MBA en Direcció d’Empreses i va començar a estudiar dret després de superar la prova d’accés universitari per a majors de 25 anys. Isabel Lozano ha exercit durant 35 anys com a responsable de Recursos Humans al món de la petita i mitjana empresa, treballant en una empresa familiar i com a agent comercial. Els mesos anteriors a la campanya electoral regentava una guarderia-perruqueria canina i s’ocupava de la part administrativa. Entre les seves aficions es troben la lectura i la jardineria. Està casada i té dues filles, una d’elles –Jael Pozo– també milita a Verds d’Andorra i va coordinar la campanya de 2011.
Després de la “garrotada” de les urnes el 2009, Lozano tenia previst plantar-se i es va retirar a un segon pla polític deixant la presidència del partit en mans d’Antònia Escoda. Malgrat la seva intenció de no repetir, el 2011 va tornar a liderar la candidatura de Verds d’Andorra al Consell General gràcies a l’obstinació de l’executiva del partit, del qual seguia sent responsable de Relacions Institucionals i Internacionals.
ANÀLISI D’IMATGE
Isabel Lozano és una de les dones més actives i implicades a la societat civil andorrana malgrat el seu origen espanyol. Ha col·laborat en la construcció del teixit associatiu i en diversos moviments que aglutinen sectors importants de la població, com els immigrants residents i les dones, i ha lluitat per proporcionar-los una plataforma que els serveixi d’altaveu per negociar les seves condicions de vida i treball. El seu grau de suport social, doncs, neix de la base ciutadana, encara que no implica específicament els votants andorrans.
La seva proximitat i amabilitat naturals, el do de paraula i la seva experiència política al marge de les institucions, li han permès conrear una imatge equiparable al model de “mare” proposat per Schwartzenberg. Tutelar, protectora i sagaç s’enfronta a les situacions amb coneixement, raó i moderació sent capaç de “demostrar la seva autoritat i decisió en moments difícils”. També es correspon amb el model de “dona corrent”, una ciutadana que s’assimila a l’andorrà comú, campiona de la normalitat, una self-made-woman que provoca l’adhesió per semblança i l’aparença de la qual tracta de ser igualitària.
La candidata Isabel Lozano s’ha fos amb el seu partit i parlar d’ella és parlar dels atributs de Verds d’Andorra, una formació “Pepito Grillo” que simbolitza la veu de la consciència dels excessos urbanístics, voluntariosa, constant i lluitadora, plena d’advertiments i raons, però a la qual els seus “fills” no fan el suficient cas (traduït en manca de suport electoral). La seva imatge està poc professionalitzada.
A continuació proposem una anàlisi de la imatge de Lozano a partir del patró suggerit pel doctor en Publicitat i Relacions Públiques Joaquim Puig.
| 1. GÈNERE |
| Dona. És l’única candidata a cap de Govern en tota la democràcia. |
| 2. EDAT/TIPUS |
| Nascuda a Anserall (Lleida) però criada a Andorra, tenia 55 anys durant la campanya electoral. Sense ser una dona gran, no pot considerar-se una política jove. Per la seva forma de vestir, amabilitat i per alguns trets físics (arrugues facials, cabell canós tenyit, corpulència…) denota una maduresa i familiaritat que li atorguen un aire maternal. El 2011 aspirava per tercera vegada a accedir al parlament nacional. |
| 3. FÍSIC |
| No amaga els trets de l’edat ni les arrugues d’expressió al seu rostre. Cara rodona amb papada, cabell curt amb serrell més llarg, obert sobre el front per realçar i allargar el seu rostre. Celles fines, mirada alegre i somriure enèrgic. Destaca poderosament la seva naturalitat, ja que no acostuma a anar maquillada (o ho fa subtilment) i el tint del cabell és ros clar o blanquinós, aparentment canós. És una dona corpulenta i d’estatura baixa. |
| 4. ROBA I INDUMENTÀRIA |
| Acostuma a vestir roba informal excepte en ocasions solemnes, quan opta per vestits amb americanes fosques sobre camises clares. Normalment porta pantalons de tela no cenyits al cos i camises amples i llargues per sota els malucs o superposicions de suèters més curts amb camises o armilles més llargs. A l’hivern fa servir jerseis de coll alt de colors vius. Utilitza habitualment mocadors de colors al voltant del coll i collarets vistosos. També polseres i arracades enganxades al lòbul de l’orella a joc amb la indumentària. Combina els colors clars a les peces bàsiques amb complements de colors més cridaners. Ocasionalment fa servir ulleres de pasta amb muntura fina, poc cridaneres. Sabates planes o amb poc taló, en ocasions destacades. |
| 5. EXPRESSIÓ |
| Correcta expressió oral davant les càmeres i en públic. Rostre poc expressiu, sembla un bust parlant. Poc ús del llenguatge no verbal i corporal. Modula poc la veu, podria treure-li més partit per incloure matisos i registres a les seves intervencions. Somriu sovint i de manera natural, la qual cosa li aporta proximitat amb l’interlocutor. Mirada molt atenta i viva. |
| 6. CARACTERÍSTIQUES POSITIVES |
| Amable, propera, simpàtica, maternal. |
| 7. CARACTERÍSTIQUES NEGATIVES |
| Imatge poc professionalitzada, necessita millores en expressió oral i corporal. |
| 8. ACTUACIONS |
| És la tercera vegada que es presenta a cap de Govern, va fundar Verds d’Andorra i el va presidir fins al 2009. Empresària pime. També va participar en la fundació del Partit Socialdemòcrata i en nombroses associacions i entitats de dones i residents andorrans. |
| 9. ÀMBIT D’ACTUACIÓ |
| Social, tot i que aspira al polític i l’econòmic. |
| 10. DEFINICIÓ GLOBAL |
| Bona presència encara que millorable, propera, protectora i tutelar. Expressió oral correcta però necessita professionalitzar les seves intervencions i ampliar els seus registres expressius oral i corporalment. Representa la figura de la “mare” a la tipologia de Schwartzenberg, una dona tenaç i plena de decisió, amb competència per superar els problemes més complexes. Cap partit la veu com una amenaça política, ja que no la consideren una alternativa real de govern. |
ANÀLISI DAFO
D’entre les opinions recaptades entre els directors i responsables de política dels principals mitjans de comunicació privats[1] hem elaborat la següent anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats al voltant de la candidata Isabel Lozano. Destaquem els punts positius i negatius a potenciar o millorar durant la campanya:
ATRIBUTS POSITIUS SEGONS ELS LÍDERS D’OPINIÓ:
- molt propera al poble
- gran capacitat de treball
- progressista de la vella escola
- estil planer i intel·ligible a l’hora d’explicar propostes o crítiques
- imatge de persona normal i propera al carrer
- habilitada per transmetre un missatge d’esquerres sense ser un satèl·lit del PS
- gran coherència ideològica
ATRIBUTS NEGATIUS SEGONS ELS LÍDERS D’OPINIÓ:
- propostes poc realistes
- escassa experiència en gestió pública
- poca preparació
- líder desfasada i desgastada
- imatge de ressentiment amb un electorat poc afí
- etiqueta d’utòpica i idealista
- no se la veu com una alternativa política real
Isabel Lozano és vista com una opció utòpica i sense possibilitats. De vegades ha estat titllada d’idealista i s’ha dit que la societat andorrana no està preparada per donar suport a un partit verd. Transmet bon ambient, però es percep com una candidata inofensiva. Hauria de professionalitzar la seva imatge per fer-la més seriosa i institucional, amb molta cura, però, de no perdre als adeptes que prefereixen la seva naturalitat i proximitat. Es defensa bé davant les càmeres de televisió i en públic, malgrat que posseeix molts aspectes millorables pel que fa a expressió oral, facial i corporal. Necessita més incidència a la campanya permanent transmetent un missatge positiu, d’esperança i il·lusionant, obert al diàleg i amb propostes fresques i concretes. No pot confiar-ho tot a la campanya electoral. A causa del seu escàs pressupost hauria d’optar per canals alternatius de comunicació com Internet, trobades i reunions personals o el porta a porta per difondre la seva candidatura. També necessita un pla per recaptar fons econòmics que li permetin dur a terme una campanya més solvent.
CONEIXEMENT I VALORACIÓ SOCIOLÒGICA
Malgrat que era la tercera vegada que es presentava a unes eleccions com a cap de llista nacional, el març de 2011 Isabel Lozano era la candidata menys coneguda dels quatre amb un 79’4% de popularitat. Pel que fa a la valoració de la seva gestió suspenia amb un 4’03, tot i que obtenia millor nota que Eusebi Nomen (ApC), portaveu d’un grup parlamentari, segons les dades recollides en l’enquesta d’opinió política del CRES publicada amb motiu de les eleccions. Entre els seus votants, Lozano rebia una qualificació de 6’7, i entre els votants aliens, va ser l’única que va aconseguir aprovar amb un 5 sobre 10. Com que el seu partit Verds d’Andorra no va aconseguir representació institucional a les eleccions del 2009, ens manquen dades sociològiques prèvies que ens permetin calibrar la seva evolució pel que fa a presència i valoració dels ciutadans en els darrers anys, donat que no apareix en estudis anteriors del CRES.
Anar a «Candidats, candidatures i pespectives electorals» (→)
Anar a història de Verds d’Andorra (→)
Anar a «La campanya mínima de VA» (→)
NOTES.
[1] Entrevistes realitzades entre març i maig de 2011 a Marisol Fuentes, directora de Cadena SER-Principat d’Andorra; Noemí Rodríguez, cap d’informatius de Cadena Pirenaica-Ràdio Valira; Iago Andreu, cap de redacció d’El Periòdic d’Andorra; cap de política del Diari d’Andorra, i Albert Roig, director de l’Agència de Notícies d’Andorra.
Andorra, del porta a porta al 2.0 